Cap a una gota freda?, per Joan Josep Cardona

Preparant la nova edició del Calendari dels brillants em ve al pensament la saviesa dels meus vells informats. Pense en Carles del Pi, Rodolfo Ivars, el seu cunyat Pere Anna i Pepe l’Escolà. Un agraïment que cal afegir a l’inesgotable Pepe Ribes, puntual i eficient com sempre. Els primers em seguien les observacions dels brillants d’agost i de la nit de Sant Joan. Tots ells, com a llauradors, interessats en predir a temps l’oratge com una necessitat en la seua professió, seguien eixe costum amb fe absoluta. D’ells vaig aprendre la saviesa popular de la predicció seguint els senyals de la natura. Ells, malfiant-se sempre de la ciència meteorològica, exercien l’empirisme que, en algunes ocasions era molt més fiable que les prediccions dels professionals de la matèria. Recordant aquests bons amics i mestres estic veient unes variacions atmosfèriques que no sé si definir-les com a canvis a curt terme.

En la vesprada del dia 15 d’agost es van veure a ponent (en concret el Nord-oest) unes petites columnes de núvols de la classe de cúmuls. Eren com petites xemeneies blanques. El dia següent, 16 d’agost vam tindre pel matí una pluja que ens deixà 30 litres. A partir del dia 19 van començar a aparèixer a l’inici de La Solana, i més exactament a l’altura del Racó de Carabou una columna de cúmuls que es repetí cada vesprada a partir de les 16 hores. El dia 4 de setembre la columna es feu més ampla i el 5 i el 6 augmentà de volum i extensió que ha vingut creixent fins avui. En forma de col-i-flor recorda les formacions de turmenta, però que en prendre altura es desfan. Hui, diumenge 7, a les 16 hores s’ha tornat a formar, i com ahir, en desfer-se ha originat una densa formació de nimbus, que és el núvol de pluja. La situació no ha passat de l’aparença de gran barra, o rebava de núvols alts i densos. Jo diria que esta conjunció es formava en zona d’interior i en llocs on la terra està ardent de temperatura. També podria formar-se, per la direcció, a l’altura del pantà de Guadalest. De totes formes no crec que porten humitat, però és un símptoma de canvi.  A Utiel, on tinc casa i passe breus temporades , en aquesta època de l’any apareix una formació semblant sobre la Serra del Negrete i prop del pantà de Benàgeber. Els naturals d’allí l’anomenen “la nube loca” i és la que origina les grans pedregades. He observat també un augment de la “picada” del sol. La rebava de núvols s’ha intensificat i ara, les 20,30 hores del dia 7 llampa llunyà i la nuvolada és més intensa alhora que junt amb els estrats grisencs apareixen nimbus blancs.

Junt amb aquests fenòmens de dies arrere apareixen per ponent i pel nord cirrus. Aquests núvols, que es formen a una altitud d’entre els 6.000 i els 10.000 metres anuncien bosses d’aire fred. Això s’ha demostrat en observar que el fum dels avions es condensava més que altres dies i deixant una estela blanca. Això en quant al cel.

El passat dia 2 es va escoltar a primer hora del matí el cant del “capellà” pardalet de cant alegre i que anuncia canvi d’oratge. Hui s’ha vist, i escoltat, a una altitud d’un centenar de metres un estol d’abellerols, que és un au que apareix quan ve pluja. Comparteixo amb el meu bon amic i veí Rafa Gálvez comunes afeccions sobre el comportament dels animalets salvatges, i en especial les aus. Em confirma haver vist enguany un colbit com també haver escoltat, com jo, un capellanet. Per altra banda també ha observat les migrades niuades dels pardalets, cosa que anuncia sequedat. Pel contrari les niuades de tudons i tórtores turques ha estat més abundants. Tot molt contradictori i que ens emplena d’incerteses. Uns anuncien pluja i altres secors.

Altres senyals han estat un frenesí en la recollida de llavors del camp per part de les formigues. Si bé estan trobant dificultats  per la sequera que no ha permès l’eixida de vegetació van recollint les llavors, encara verdes, de la llepassa, de la canyota i d’alguna altra herba. Quan fan això ve pluja. Han començat a veure’s els dragonets, que en tot l’estiu no han aparegut i un que altre caragol es pot observar a primer hora del matí. Un altre fenomen s’ha pogut veure amb les grans cuques que comencen a retirar-se per fer capoll. I, com no, la tradicional ràbia del fibló de les mosques en temps previs a la pluja.

Aquests símptomes, (cúmuls solts en La Solana), jo no els he vist mai en la meua existència amb tanta persistència de dies. El més habitual és observar-los entre el Nord i Nord- est i la seua translació cap a ponent, però formant entre tots una gran barrera. Són, o eren nuvolades de darrers de setembre i principi d’octubre.  També afegir que si aquesta formació es situés per la Pedrissa de Bèrnia hauríem d’implorar la clemència divina. És el temible temporal dit de “matamón” i que la nostra generació no ha conegut, però si els nostres antecessors de primers de segle. Una torbonada d’eixes originà en 1901 una autèntica catàstrofe agrícola. Del cantó que venen els fenòmens que estic descrivint es pot dir que és sequedat, però si canviaren cap a llevant pluja segura. Hui ha fet vent de llevant. Ve calma i entrem a la nit amb basca.

Anem a iniciar la setmana dita de “la Mare de Déu Cadufera”. Era típic en eixe període l’arribada de tronades i temporals que feien malbé la collita de pansa. Nosaltres, els més majors, hem conegut eixos episodis.

No cal dir que la situació de la temperatura actual del mar és molt alta. Això, segons els experts, i acompanyant vent de llevant i fred en altura origina els nostres problemes d’aiguats terribles. Fa dies que vaig llegint noticies d’eixe caire. Estarem davant dels preparatius d’una gota freda?. Si és així haurem de donar la raó a l’empirisme dels meus vells informants.

* Joan Josep Cardona és cronista oficial de la vila de Benissa.