Construir més no és guanyar més diners, per Jaume Ortolà

Exceltur és una associació que agrupa vint-i-vuit grans empreses del sector turístic espanyol, incloses les principals companyies hoteleres i de transport. Acaba de publicar un estudi, fet amb la col·laboració de la consultora Deloitte, que hauria de ser de lectura obligatòria per a tots els qui tenen alguna responsabilitat en l’àmbit del turisme i de la construcció, temes que a Benissa i al País Valencià ens concerneixen a tots pel pes econòmic que representen. El document es diu “Impactos sobre el entorno, la economía y el empleo de los distintos modelos de desarrollo turístico del litoral mediterráneo español, Baleares y Canarias” i es pot aconseguir per internet en l’adreça www.exceltur.org.

L’estudi posa radicalment en qüestió el model de creixement urbanístic valencià i de tota la costa mediterrània, no sols des del punt de vista mediambiental -cosa evident-, sinó també des del punt de vista estrictament econòmic. Els que diuen això no són grups ecologistes, veïns afectats per plans d’urbanització, o excursionistes que volen aire net i arbres sans. Són empreses que volen obtenir el màxim benefici.

A partir de l’anàlisi comparativa de les principals ciutats de la costa mediterrània, les Illes Balears i les Illes Canàries, amb els seus diferents models turístics i urbanístics, s’arriba a unes conclusions poc afalagadores per a l’actual model predominant d’urbanització desbocada.. Això, sumat a la pèrdua de competitivitat davant d’altres destinacions turístiques, ens fa albirar un futur poc brillant. La triplicació del nombre de places d’allotjament, ja previstes, segons l’estudi, en sòl qualificat per a desenvolupar-se urbanísticament, no és, econòmicament parlant, una opció intel·ligent. No solament estem cremant uns recursos territorials que en el futur seran irrecuperables. L’expansió urbanística que estem duent a terme no és el model que genera més beneficis econòmics ni crea més llocs de treball. L’apartat final de l’estudi, que analitza les diferents projeccions de futur, és contundent i la conclusió, per molt paradoxal que els semble a alguns, és clara: hem arribat a un punt en què si volem guanyar més diners, hem de construir menys. Qui propose construir cinc mil cases a Benissa, ja no pot dir que això és el millor per a la nostra economia.

També són molt interessants les observacions sobre el cercle viciós en què estan ficats els ajuntaments de les ciutats costaneres: finançament insuficient per a atendre l’augment de població i llicències d’obra com a única solució per a fer front al dèficit financer. Els polítics de tots els colors farien bé d’estudiar les solucions proposades pel document i d’intentar posar-ne alguna en pràctica, si és que veuen alguna cosa més enllà de les pròximes eleccions.

L’economia valenciana ha experimentat en les últimes dècades un creixement importantíssim i una convergència notable amb la resta d’Europa. Sobretot perquè veníem de molt avall. Això no obstant, els indicadors d’eficiència econòmica no són gens bons, tant en els sectors industrials, immersos en una crisi profunda encara que el govern valencià s’enteste a negar-ho, com en el sector turístic, com hem vist. No estem modernitzant-nos com cal, no estem al dia. En lloc d’una economia moderna, liberal i globalitzada, on mana la competitivitat i l’eficiència del capital humà i tecnològic, pareix que estiguem ancorats en una economia colonialista del segle XIX, on, amb la connivència dels poders públics, unes poques empreses depreden els recursos naturals. L’únic que es pot dir és allò de “o ens modernitzem o ens modernitzaran”.