Després de la pallolà; per Joan Josep Cardona

Convindreu amb mi que les eleccions son un revulsiu. La vida social s’anima. Dona motius de comentaris i és comprensible l’acalorament. Les eleccions són una festa. Després, coneguts els resultats venen els pactes entre les diverses opcions polítiques. És un exercici d’acostament. El primer que es posa damunt de la taula de negociació son les qüestions on s’està d’acord. A continuació es parla dels flocs. Es pot o no arribar a consens. Tot tan natural i tan etern com sempre. Així és la política.

De no aconseguir-se majories absolutes, com ha estat el cas de Benissa, la fragmentació d’un arc, que direm de centre-esquerra, obliga a fer reunions amb un resultat que ja coneixem. Estalviarem aquí la lletra menuda. No ens portaria a cap lloc. Són tantes les diverses sensibilitats que han participat que semblava més que impossible aplegar a una cordial entesa. Era difícil, molt difícil, i, a més la legislatura hauria estat sempre pendent d’un fil. I, tal com vaig sentir dir a una persona assenyada en un fòrum els resultats, si bé s’aproximaven a una certa gana de canvi cap a opcions d’esquerra, era molt respectable la munió de vots de la dreta. Excepte excepcionals ocasions Benissa és de tendència conservadora. Ara i sempre. Així s’ha de reconèixer.

Aquí s’havien exposat front a eixe escenari les diverses opcions: govern de concentració, govern amb el suport d’un partit o coalició del centre-esquerra. I, a més així ho manifestava l’anterior i actual alcalde el senyor Rosselló. En no aplegar els partits de centre-esquerra a una entesa, on no entre a fer valoracions, sinó a plantejar la realitat de la situació, apareix una jugada política que considere de manual. El PSOE i Compromís apleguen a un acord. Per les raons que siguen, i no entre a discutir, formen un inicial i sòlid interlocutor davant del Partit Popular. Pense que eixa decisió deixa fora de joc, de moment, a Reiniciem i a Ciutadans. M’han entès?. Cinc contra quatre. No cal més discussió. I, a més neutralitzats. Però això no vol dir “muts i a la gàbia”. Al temps. Ja ho veurem. I en resum ve a dir-nos una cosa així com dos ens hem entès. Els altres no.

Eixa opció, on més prompte o més tard, sabrem si és, o no és, un govern de coalició respectable i raonable, entra en això que els polítics de la vella escola diuen “pacte de governabilitat” . Cosa que s’ha vist en la darrera legislatura. Honestament ho veig així. Altra cosa no es compren per quan PSOE-Compromís farien el que en termes taurins es diu “un brindis al sol”. Es comprén a València per quan existia la realitat d’un govern entre ells, però aquí a Benissa no. També entra en allò de disciplina de partit per quan els governs centrals també es pacten en funció a l’obtenció d’alcaldies. Per entendre’ns un canvi de cromos. No sé si Benissa, amb el poc pes específic que té, entrava dins de l’escenari.

Miren: la situació és la que és. Traure més conclusions no és més que “pegar-li voltes al nano”.

Ignore la composició del nou govern. Ja es veurà. I que toca fer ara?. Els que es diuen oposició a fer-la, tal com he escoltat als fòrums, a posar en pràctica els codis de conducta i a fer pedagogia de noves pràctiques polítiques. A convèncer i a fer proselitisme. I el govern real?: a millorar, i molt, a traure conclusions del què ha passat en les places i a procurar no perdre el temps, ni fer-nos perdre’l, a cabrejar-nos el menys possible i a fer coses positives i a oblidar una mica la política de trull. No estan els temps per a esterilitats.

Fomentar ara una realitat d’enfrontament no és més que negar evidències . Tan improductiva com creadora de mala sang. I de rebot a propiciar més el tradicional aïllament en que solem viure els benissers. La pràctica de la comunicació, pel contrari, porta al diàleg, i el diàleg porta a la confiança. Que ara apareguen pels fòrums rots agres de rancúnia és la simple evidència de no haver entès el clam de les places. La pràctica del fòrum està imposant-se. Jo no la coneixia. La gent, a la seua honrada manera, dia la seua. No semblava que d’allí eixiria la gent al carrer amb la corbella en la mà. Vaig veure riure i emocionar-se. A falta de l’antiga plaça de Benissa venen molt bé aquestes formes de raonar. Distorsionar eixa percepció denuncia pensament arcaic .La demostració de que els canvis socials i polítics comencen precisament per la convivència veïnal és una lliçó que cal aprendre a molts. A mi en sembla que té més eco, la gent té allí cara i ulls, té al front el seu carnet d’identitat i parla amb noms i cognoms. És millor això que no la invisibilitat o la mirada que et fulmina. Qui ho vullga entendre que ho mire així. I sinó que no culpe a ningú de la seua úlcera.

* Joan Josep Cardona és cronista oficial de la vila de Benissa.