Dos llibres de Ramon Roselló; per Joan Josep Cardona

L’entrada a la tardor sempre ve acompanyada de projectes. I en l’actualitat de moderada normalitat que anem aconseguint cal saludar el perceptible coll de botella que provoca la necessitat de trobar-se, mostrar treballs fets en soledat i començar una recuperació anímica. És una benedicció que ens aplega explosiva i potentment creativa. La falta de comunicació real i les incerteses que hem patit les hem viscudes, humanament parlant, de formes diferents. Centrant-nos en la soledat creativa, remei saludable per combatre la que en llenguatge monàstic es defineix com “acídia” (descurança, peresa…) apareix un resultat final productiu i lluminós. I en el cas que justifica aquest escrit és la concepció de poemes que poden concretar-se després en llibre. Així Ramon Roselló Ferrer, en els molts instants d’aïllament que tots hem patit ha recopilat en dos volums “Raro” i “Trece” la seva producció literària de poemes. Com a vehicle d’expressió utilitza majoritàriament el castellà encara que s’inclouen alguns en valencià.

En l’acadèmica definició de la poesia està l’accepció de “Gènere de produccions de l’enteniment humà amb la finalitat immediata d’expressar la bellesa per mig del llenguatge”. És això el que pretén el nostre conciutadà que s’afegeix a la llarga tradició de benissers i benisseres que han emprat aquest vehicle comunicatiu. Alguns autors que l’han precedit en el nostre poble afegeixen una definició molt específica amb el nom de “sentiments” o “explosió del cor”, forma molt directa de dir clar i ras el que els dicta el cor. Receptiu l’autor als impediments que solem tenir quan la fertilitat creativa no apareix ens ho comunica en un dels seus poemes (Tormentos que el espíritu retruca/ para limitarme el no trabajar”. La lluita contra l’eixorquia creativa, suplici terrible i anihilant, el podrem trobar en moltes pàgines dels seus poemaris (¿Qué haré para volver a emocionarme?). Entrebancs i paors que tots sentim immersos en la pàgina en blanc renuent a plasmar en ella els pensaments que no surten en format generós de brollador incessant.

Els dos llibres apareixen amb vocació de ser l’antologia que esperem tinga continuïtat amb altres treballs. D’aquesta forma podem veure la creació dels primers temps al mateix temps que la inspiració més actual provocada per altres experiències (viatges, llocs remots…). Sorprèn la modernitat en versos més recents que quasi podríem dir que s’aproxima a la forma “haiku” japonesa en alguns versos de la recopilació dels que ell denomina “Delirios” ( Infinitos/espacios/entre una /respiración…).

El poemari està gestionat per “Ediciones Verbum Verum”, radicada en Benissa i la impressió és d’Amazon. Indicis tots ells que ens porten a deduir que és una edició pagada pel propi autor. Una honesta decisió que parla per ella mateixa de la dificultat local d’obtenir un mecenatge promocionador de moltes iniciatives que no poden sortir per al gaudi de l’univers lector i per a l’enriquiment del nostre poble.