El Cap, per Vicente Ibañez

Pepe Capella. Pepe el germà de Salvador. Pepe l’Aigua. Així cridaven a José Ivars Ortola, per a diferenciar-ho dels altres Ivars de Benissa.

Ja en “El meu primer dia”, explicava com va ser la meua trobada amb ell per primera vegada. Com la seua seriosa presència, va provocar en mi un avís d’alerta. Vaig entendre que seria un home seriós i de mal geni. Gens més lluny de la realitat.

Amb Pepe vaig mantenir, en els últims temps, una sèrie de, diguem entrevistes, de les quals pensava nodrir-me per a eixa història, sempre esmentada i mai començada, sobre el Servei d’Aigües Potables de Benissa.

No vaig a explicar anècdotes de les seus 15 anys de gerent del Servei, o dels 7 anys que vaig coincidir amb ell. No és hora d’anècdotes, crec que seran el meu millor homenatge i el meu millor acomiadar-me reivindicant diverses coses que li obsessionaven:

– La conscienciació que l’aigua és un bé escàs i cal cuidar el seu consum.

– Que la gestió i explotació del Servei fóra municipal.

– Reivindicar la figura del seu germà, l’Alcalde Salvador Ivars, com a artífex al costat dels membres de les seues corporacions, de la gesta de la portada d’aigües des de Benidoleig i la compra dels pous de Benigembla.

El proveïment d’aigua a Benissa, vist des d’avui, no se li dóna cap valor. L’aigua flueix per l’aixeta o la dutxa, i ho fa perquè és el natural. Ningú, mentre es dutxa, medita com és el camí i quines manipulacions té eixa aigua perquè rellisque pel seu cos. On estan les fonts i què van costar. Les negociacions, les discussions i l’escepticisme, i quan no, l’oposició a aquest projecte. Reunions carrer a carrer, en cos de camisa i de tu a tu. Sense sou ni indemnitzacions. Tot pel poble.” Quasi, quasi com ara.

El Servei d’Aigües Potables de Benissa, com a tal i després de 43 anys, ha patit algunes incursions d’empreses del sector de gestió de serveis d’aigües, als quals les diverses corporacions han resistit. Pepe era de l’opinió que des del propi Ajuntament era possible la gestió eficaç d’un bé de primera necessitat i que s’ha convertit en un negoci i monopoli d’unes poques multinacionals. El negoci de no conèixer al ciutadà i tractar-ho com un nombre. El negoci de folrar-se a costa d’un poble i d’un bé necessari. Li agradava explicar, com, amb l’ajuda de D. Gines Puerto, van guanyar un plet a la totpoderosa Agriben, per la gestió de l’aigua en la urbanització Sant Jaime.

Reivindicava la memòria de qui al capdavant de les corporacions que ho van fer possible, en cap moment de la història d’aquests 43 anys, se li ha esmentat, o realitzat un reconeixement públic i compromès. El seu germà, l’Alcalde Salvador Ivars Ortola, ha sigut un gran oblidat, a diferència d’avui que per una escassa tanca d’un camp d’esports, es realitza un acte, i es col·loca una placa per a major glòria i constància en la història que tal proesa la van realitzar l’Alcalde i algun Secretari Autonòmic, oblidant-se que és el poble qui ho sufraga.

Pepe, en fi, també va patir la intervenció política. La saviesa sobrevinguda amb l’acta de regidor o Alcalde. Els cambalaches polítics, àdhuc a costa de posar en perill un servei model. La irresponsabilitat d’escoltar gurús externs o en honor del manteniment del poder, mantenir un servei essencial sense definir i mancat d’una direcció amb un perfil adequat.

Estic segur que Pepe, quan Domingo Iborra propose la visita de revista de l’any 2013, estarà amb nosaltres i reivindicarà la labor del seu germà, la municipalitat del Servei i la racionalització del consum.

I ens farà riure aquest sergent de la Guàrdia Civil, que deixe de ser-ho per a engegar l’organització del Servei Municipal d’Aigües Potables de Benissa.

Pepe, Vicente, Ferrero i Jaumet, l’antiga guàrdia vigilant des d’on es troben.

Pepe, sempre en el meu cor.

Ximo i jo quedem de testimonis.

Xaval..!. Xe, xaval!.