El Club Ciclista Benissa: més que un club…., un grup d’amics; per Moisés Pellicer

Realment som un club? La veritat és que crec que no. El que sí que som és un grup d’amics que ens ajuntem tots els diumenges per gaudir de la bicicleta, i ja posats, fer esport. No em remuntaré als orígens d’aquest costum perquè jo no estava. El que sí que puc dir-vos és que personalment porte 19 anys eixint amb ells, i al llarg de tots aquests anys he coincidit amb un tall de bona gent. M’expliquen els més veterans que tot va començar quan un xicotet grup d’afeccionats al ciclisme (dos, com a màxim tres) va començar a ajuntar-se per a fer rutes amb bici allà pels anys 80. I és curiós, perquè al principi no es tenia com a costum parar per a esmorzar. Hui dia si no ens detinguérem als bars per recuperar forces i relaxar-nos una estona xerrant, estic segur que no eixiríem ni la meitat dels que habitualment ens ajuntem a la plaça Jaume I tots els diumenges.

Han sigut molt amics els que en un moment o un altre de la vida d’aquest peculiar Club Ciclista, han pertangut al mateix, i seria una descortesia oblidar-se d’algun d’ells; per això no els vaig a citar. No obstant això, actualment ens estem reunint un mínim de 15-18 companys, que acudim al punt de trobada habitual, per donar-li canya al cos. Hi va haver algun moment en el qual fins i tot vam arribar a pagar una quota anual, que anava destinada a les diferents proves que duen a terme els xicons més joves. No obstant això, la nostra deixadesa, o fins i tot l’obligació d’estar lligat a alguna cosa, va fer que es perdera aquesta xicoteta donació. No obstant això, aquesta anarquia d’organització, l’absència de deures estatutaris, de triar presidents i vocals, etc., és la que ens ha permès seguir existint com a grup d’amics amants del ciclisme.

Curiosa ha sigut també la nostra evolució en la vestimenta. Hem passat del rosa fúcsia que es va triar per aquelles dates en les quals Indurain guanyava la seua primera “maglia rosa”, a la combinació taronja-blava que actualment vestim. Ni que dir que hem millorat en elegància. No obstant això alguns nostàlgics solem posar-nos la jaqueta d’hivern rosa quan realitzem la marxa anual de mountain bike, que com ja és habitual durant els últims anys, celebrem el dia de Reis.

També ha sigut important la participació d’alguns dels membres del club en marxes de cicloturisme en els últims anys: la pujada al Torcal de Antequera (Màlaga), la Quebrantahuesos (Sabiñánigo), la Perico Delgado (Segòvia), Moratalla (Múrcia), Còrdova, Requena, Massamagrell, Zafra (Càceres), Els Ports Esmeralda (Nava, Astúries), les Tres Nacions (Puigcerdà), La Marmotte (França), són alguns exemples de com el nom del poble de Benissa, ha passejat al llarg de les carreteres de la geografia nacional i internacional.

Finalment, comentar que les noves tecnologies tampoc s’han oblidat del nostre grup. Des de l’any 2009 comptem amb un blog, en el qual anem inserint les cròniques de les diferents rutes que fem, i que ha comptat amb més de 8.000 visites des de la seua inauguració. Així mateix, des de l’any passat disposem d’un grup en una de les xarxes socials més conegudes, facebook, el qual compta amb 385 amics.

Sense més, i després d’haver-vos donat a conèixer una miqueta de la nostra història recent, volem desitjar-vos que passeu una bones festes, i si algun de vosaltres està interessat a gaudir de la bicicleta, que no ho dubte i s’anime. No es penedirà.

* Aquest article ha sigut publicat al Llibre de Festes de Moros i Cristians de Benissa de 2011.