A l’hora d’abordar aquesta anàlisi, vull deixar palés que no he mirat ningún programa electoral de cap partit que concurreix a les eleccions municipals ni he parlant amb cap candidat. Intente fer una aproximació personal i des de la llunyania que la meua professió m’obliga a només estar en Benissa els caps de setmana i les vacances. No es tracta de donar ninguna fòrmula especial o anàlisi clínica, sino d’aportar idees sobre com crec que Benissa i la seua futura corporació pot afrontar la crisi i posar de relleu coses que no s’han fet o que, al meu parer, s’han fet malament. No es que m’agrade molt fer-ho però cada diumenge ho faig a la meua columna de EL MUNDO. No sé si tinc més raó o menys, però és el que pense, com un ciutadà qualsevol.
Benissa, com tots els pobles, també té un repte davant el 22 de maig. I eixe repte és modular el seu sistema econòmic. I l’eix d’eixos canvis és i ha de ser l’ajuntament. És a dir, els ciutadans tenen la responsabilitat de triar un governant que ha d’introduïr atractius al poble i al model de creixement. I ho ha de fer amb un ajuntament que, com la resta de les administracions locals i supramunicipals, a més, han d’afrontar retallades per tal de ser més àgils i donar respostes als agents socials que mouen l’economia local. En el cas que ens pertoca, els polítics locals juguen amb un desavantatge: han de fer un poble competitiu dins del seu radi d’acció amb una societat molt anestesiada, poc donada a les reivindicacions, als canvis radicals. Però bé, partim d’eixa situació. Benissa no ha de canviar res. El model ja està dissenyat, el que requereix són més prestacions, que a la llarga creen una indústria de serveis de qualitat capaç de crear llocs de treball estables, i allunyats i independents del món de la construcció. I per tal d’arribar a eixe punt, és necessari que la futura corporació faça una aposta per unes infraestructures bàsiques – més enllà de la finalització de la circumval·lació – i un incentius que capten inversions de la iniciativa privada. I s’ha de fer perquè ens els últims anys tant una cosa com l’altra han fluixejat. No hi ha hagut debat sobre què ha de fer Benissa per tal de sortir de la crisi: sembla que mort el macroprojecte del camp de golf, no hi ha més alternativa que mantindre les coses tal i com estan. I no, la majoria de municipis han aprofitat i aprofitaran aquest temps per ser millorar i ser més competitius.
Encara que Benissa té assignatures ja resoltes – no en la seua totalitat, però si en la pràctica -, crec que durant els últims quatre anys s’ha perdut una gran oportunitat per tal de posar en marxa aquestes infraestructures bàsiques per a millorar la qualitat de vida i generar oportunitats de negoci: el plans d’inversions supramunicipals – Pla E i Pla Confianza – hagueren pogut contribuir a aquests objectius, però algunes obres – no la gran majoria – no han anat en aquesta direcció: augmentar les prestacions del poble. Es podria dir que s’ha desaprofitat alguns cartutxos econòmics i ara, quan toca fer-les, ens trobarem amb unes administracions ofegades i endeutades, sense capacitat d’inversió i amb la necessitat de fer front als retalls.
En quant als incentius, ha passat el mateix. No es recorda ninguna mesura de l’actual equip de govern encaminada a generar llocs de treballs – més enllà del plans d’inversió supramunicipal -, a incentivar la posada en marxa de nous negocis ni a captar inversions de capital privat. De les poques que es recorda es l’oferta de VPO, que malauradament no va sortir per la negativa de les entitats financeres a facilitar el crèdit. La resta d’iniciatives han sigut molt puntuals, fóra d’una estrategia global de l’ajuntament per reflotar l’economia municipal.
Ambdues coses seran necessàries en el període 2011-2015. Benissa necessita pols d’atracció: infraestructures, centres de creació i oci, events culturals que li aporten visitants i, per tant, que augmenten el consum en establiments i comerços del poble. Per posar dos exemples dels últims anys: la piscina coberta i les jornades gastronòmiques. Són dos iniciatives que li han reportat un plus a l’economia local i a més ha augmentat la qualitat de vida dels veïns. En el cas de la inversió pública, està clar que no totes les legislatures es poden engegar projectes d’aquest tamany, però vist l’esforç inversor de l’Estat i de la Generalitat, s’han desaprofitat esforços en aquesta direcció. I han faltat iniciatives d’aquest tipus, com ara una casa de cultura dotada d’espais tecnològics (un tipus de centre CAMON, però a baixa escala), un centre d’spa públic, un camp de paintball, pistes de pàdel i de tennis, un circuït de bicicletes BTT, carrils bici en els vials que envolten al poble jugant amb la qualitat paisatgística, la possibilitat de crear un camp de golf públic, no lligat a un projecte urbanístic, rutes habilitades per a caminar, camps de fútbol 7,… Possiblement, poden catalogar-se d’elitistes o capritxoses, però són i aporten un trànsit de persones de fora del poble i, per tant, despesa.
I aquestes inversions igual s’hagueren pogut dur a terme en nucli urbà com a la zona de la costa. Tant una zona com l’altra són estratègiques i requereixen, a més d’inversions municipals, una millor comunicació per a fer-les una zona competitiva dins del món turístic que ens envolta. Benissa ha de resoldre l’assumpte de les comunicacions, retallant els temps a l’hora d’anar d’un lloc a l’altre i donant més valor als actuals vials. Entre ells, la comunicació entre el poble i la costa o dotar-la, junt amb els ajuntaments de Calp i Teulada-Moraira, d’un servei de transport públic que genere un fluxe de persones. Entre Benissa i els voltants i entre Benissa i les vies d’arribada dels turistes: aeroports i estacions de tren.
Dins del debat de mancomunar projectes, que ja està aplicant-se entre Benissa i Teulada, és necessari abordar una millora en la comunicació entre Calp i Moraira per la costa. L’anomenada Avinguda de la Marina Alta ha d’esdevindre un bulevard intengrat dins del paisatge de zones residencials, amb espais suficients per a que puguen conviure el trànsit rodat de vehícles, els carrils-bici i els vianants. Sembla que existeix un projecte de la Diputació d’Alacant que dorm els sonmi dels justos en un calaix. És l’hora de plantejar-lo i afrontar-lo: pot convertir l’actual carretera comarcal en un eix d’atracció comercial i, al mateix temps, d’esbarjo per als veïns de la zona. És veritat que a La Fustera s’han dut a terme projectes interessants, com el passeig ecològic litoral, però és necessari que les inversions públiques vagem aparalledes d’oportunitats d’inversió per al capital privat. L’altra assignatura pendent és la carretera circumval·lació a la N-332, de la que massa s’escrit i massa es sap. La llàstima és que estiga embarrancada.
I dins de les actuacions en la costa, un altre debat que s’haurà d’obrir és la necessitat d’obrir una extensió administrativa de l’ajuntament a la costa. Està ja prevista en la zona de la Llobella, però si no la futura corporació, la següent haurà de plantejar-ho. També és una manera de generar un punt d’atracció i d’un fluxe de gent, que al seu voltat generarà oportunitats de negoci.
Dins de l’àmbit privat, Benissa ha de fer una aposta per la implantació d’hotels en la franja litoral. No grans edificis, més bé xicotets i amb encant, integrats en el paissatge, però que, a l’igual que la resta d’inversions, que generen fluxe de persones. Tampoc ha de ser molts, han de ser únics. I per a que el capital privat s’interesse per Benissa, a més de tindre sòl qualificat per aquest fi, és necessari, des del meu punt de vista, com el que s’ha dit abans: ser competitius en les comunicacions – és a dir, reduir temps de viatge entre Benissa i les capitals o amb l’accés a l’autopista AP-7- i millorar l’escena urbana de la costa, o al menys, del seu l’eix viari. Posant en marxa aquestes mesures estratègiques, es poden aconseguir moltes més coses, al menys, més inversions. Però és necessari. No ens val amb el que tenim. I vist el panorama de les hisendes locals, hi haurà moments en que la iniciativa pública no arribe i s’haurà de tirar mà del capital privat, encara que siga en la gestió. La piscina coberta n’és un exemple.
La resta de coses Benissa ja les té: platja, port esportiu, muntanya, patrimoni cultural i religiós. Necessita més complements per a diferenciar-se. L’única cosa que possiblement calga una revisió és el model urbanístic en sòl rural. Els polítics també han de plantejar-se si poden estar autoritzant cases de camps en cada parcel·la de 10.000 metres. Arribarà un moment que s’haurà de delimitar zones. D’altra banda, es va cap un model urbanísticament poc sostenible.
En resum, crec que Benissa pot anar a més si millora prestacions, ofereix coses diferenciades i, sobre tot, si corregeix les comunicacions, les acurta i les facilita mitjançant el transport públic. D’aquesta manera, el poble serà més atractiu, crearà més moviments de persones i, per tant, més oportunitat de negocis, més allà de vendre parcel·les i xalets. I això es el que s’ha decidir el 22 de maig. La resta, ja ho tenim i no podem esperar a que el vent bufe de cara.
* Miquel Gonzàlez Ivars és periodista, i treballa al periòdic El Mundo
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?