Els cims i els precipicis del Sol, per Ferran Belda

“A La Marina tots és dediquen a això”. Cada vegada que una Paqui Viciano, per citar un cas recent, cau en desgràcia, me’n recorde d’aquesta frase: ”A la Marina tots és dediquen a això”, entenent per “això” a un material tan valuós com el formigó. Me la va escridassar, com a justificació, Joan Lerma quan el 5 de desembre de 1989 em va cridar per a queixar-se del tracte que estàvem dispensant a l’anunci de l’homenatge que les forces vives de Benissa i Benitatxell, entre les quals figuraven els promotors de “las Cumbres del Sol”, anaven a fer-li a qui més havia lluitat per la legalització d’aquesta atrocitat urbanística, un diputat socialista, el llavors totpoderós Jaume Castells. I, com no podia ser d’una altra manera, m’he tornat a enrecordar d’ella arran de la detenció i processament per sengles delictes de suborn del batle i de la primera tinent de batle, oh, casualitat, de Benitatxell.

Vint anys després que la Conselleria d’Obres Públiques, regida llavors, com ara la d’Immigració, per l’incombustible però sempre fent olor a socarrim Rafael Blasco, purificara el “desideràtum d’il·legalitats” que constituïen els xalets dels esmentats penya-segats de Benitatxell, en paraules d’un encara independent i col·laborador d’aquesta casa J.J. Pérez Benlloch, estem una altra vegada en les mateixes. I un no pot fer menys que relacionar un escàndol amb un altre. I, si per ventura, evocar per a vergonya i reprovament dels implicats com l’ara president de la gestora del PSPV Joan Lerma i el llavors president del partit, Antonio G. Miralles, van optar per assistir a semblant missa negra d’acció de gràcies en lloc d’enviar a fregir espàrrecs al tal Castells. Com probablement farien ara. Encara que també ara s’agraeixen les deferències d’una manera molt més discreta. I cal estar molt en tensió per a descobrir quin viatge, per posar un exemple, és un pagament de favor. O en quins termes es va establir tal o qual do ut des.