Els nostres antics calendaris; per Joan Josep Cardona

Una societat agrària, com de fet era la que corresponia al nostre poble, ordenava la seva existència al ritme de les collites. La gent del camp sembrava sobre la seguretat de tenir èxit. Sense altra coneixença que no fos la tradició heretada era una temeritat fer provatures que no estiguessin consolidades sobre l’experiència. Les fases de la lluna, per posar un exemple, influïen a l’hora de sembrar faves. Tota planta que donés el fruit a les branques s’havia de sembrar en lluna creixent. I pel contrari, cas de les creïlles, s’havia de fer en lluna minvant. Altrament les grans festes com podien i de fet així és, la Pasqua de Resurrecció, està regulada pel cicle de les llunes. El refranyer ja té en compte aquest ball de la festa. Algunes dites com Pasqua marçal, mortaldat o fam o la lluna no com pinta sino com tèrcia i quinta son uns indicadors de la importància que als antics els mereixia combinar feines del camp amb fases de la lluna.

La lluna està íntimament unida al calendari. Etimològicament calendari ve del llatí calendes o kalendae que significa el primer dia del mes i que corresponia en l’inici de la lluna nova. En el transcurs dels temps les calendes van anar modificant-se a mida que la cultura cristiana perfeccionà i adaptà el calendari al ritme dels temps litúrgics, tal com l’advent, la quaresma, la pasqua, etc. i alhora la celebració de les onomàstiques dels sants. Un dels llibres més utilitzats durant anys per l’església fou el conegut amb el nom de “Concionum de tempore”, popularment conegut pels nostres mossens casolans com “El Granatensi” organitzat per fra Luis de Granada. Concionum significa oració, arenga o promptuari. Era molt utilitzat i pràctic per quan entre altres coses complementava l’Epacta. Actualment encara s’utilitza per al culte diari aquesta darrera. Es un llibre que fa les funcions de calendari litúrgic marcant el color dels ornaments, els sants del dia i les lectures de la missa. Es publica anualment i regeix el culte anual de cada parròquia. El nostre es diu “Epacta valentina”.

El calendari pròpiament dels nostres llauradors era, com he dit, el ritme de la collita. Alguns autors erudits, com pot ser Vicent Josep Escartí, al seu llibre “Nomdedéu” (2002) fan visible eixe costum. En un paràgraf del seu llibre es diu “..era pel temps de les olives”. Recentment el tàndem Daniel Climent i Carles Martín Cantarino (Saó juliol-agost 2016) publicaven un excel·lent treball (El temps ordinari i una miscel·lània de sants) . Parla de que el cicle solar i la lluna son fixes per a la pasqua nadalenca, però no així per al de pasqua de Resurrecció. En eixe sentir camperol tenim referents a Benissa dins del llibre Censal de la parròquia. Al segle XVIII es deixa el pagament dels interessos “al tiempo de la llega de los frutos”. Alguns préstecs particulars, o les vendes de bestiar de Joan Ivars Ivars “Porcellanes” , es paguen a termes de “la fiesta de Todos Santos” o a “la feria de San Antonio de Benissa”. Vet aquí que el calendari, el ritme de les collites i el seu cobrament es complementen i van units.

Com a document concebut tipogràficament, penjat a una paret de casa, i a la vista de tothom no apareixerà a casa nostra fins els anys vint del segle XX. La fàbrica de mobles Ivars fou el primer en publicitar els seus productes amb un cromo de cartró i una “faldilla” amb els mesos. Era una experiència de curta durada. Foren molt apreciats els que distribuïa Pasqual Arlandis “Marino”. Representava a la firma Union Española de Explosivos. El cromo, d’una mida respectable, portava la reproducció d’una escena de caça. Alguns cromos corresponien a quadres famosos de l’autoria de Velázquez i Murillo. Eren de tanta qualitat que algunes cases del poble que tenien el privilegi d’obtenir eixe obsequi de mans de Pasqual l’emmarcaren per a decorar el saló menjador. Molt distribuïts eren els de la propaganda comercial del Banc de València. Coneguda, però posteriorment poc practicada, l’antiga i fèrria disciplina econòmica d’aquell banc tan sols eren distribuïts als clients preferents. En aplegar la darrera quinzena del mes de desembre, i en hores de vesprada, eren els propis empleats els que anaven a visitar la selecta nòmina, felicitar-los les pasqües i lliurar-los l’almanac. Fora d’eixa distribució gratuïta la resta de la població els havia de comprar al representant del “Calendari del profeta”, altrament conegut com “L´alcoianet”. Durant anys el tercer ordre de Sant Francesc venia el calendari “Espigas y Azuzenas” per ajudar-se en l’economia de la confraria.

Tenir a mà un calendari era una necessitat. Felicitar als amics i parents en l’onomàstica del seu sant era un costum puntual i que no podia deixar de fer-se. Faltar a eixa pràctica era una afronta. Durant anys fou costum obsequiar amb “el disco dedicado”. Radio Dénia, representada a Benissa per Francisco Ronda s´encarregava de les comandes. Anys després la benissera i parroquial “Radio Popular de Benissa” es mantenia gràcies a eixos delicats obsequis. I res s´ha de dir de marcar en llapis al calendari el dia en que els comerciants havien de pagar la lletra del banc, o la dona llauradora saber quin dia eixiria la llocada o l’enamorada escriure-li la carta al promès que tenia lluny fent el servei militar el dia del seu natalici.

– Joan Josep Cardona és cronista oficial de la vila de Benissa.