Enrique Ortiz, l’amo d’Alacant, per Pere Fernàndez

Pel seu interés reproduïm aquest article aparegut a la revista El TEMPS núm. 1157 amb data de 16 d’agost de 2006:

Els sucosos terrenys reclassificats a la vora de Terra Mítica per tal de salvar la delicada situació financera del complex d’oci participat per la Generalitat Valenciana ja tenen amo: Enrique Ortiz Selfa. L’empresari alacantí s’ha fet amb les cinc parcel·les, que sumen prop de 140.000 metres quadrats edificables, per una quantitat que supera els 85 milions d’euros. Podrà construir dos mil apartaments turístics i una zona hotelera. Terra Mítica va passar en un dia dels números rojos a convertir-se en una empresa sanejada. Malgrat això, la decisió no fa sinó ampliar, encara més, els arguments d’aquells que havien advertit -oposició i ecologistes- que sota aquesta operació per rebaixar el deute del parc i alçar la suspensió de pagaments s’amagava una gran operació urbanística. Ni 24 hores tardà el PP, en paraules del president de la Diputació i líder popular a Alacant, José Joaquín Ripoll, a donar la seua benedicció a l’adjudicació.

Enrique Ortiz no és només l’amo dels terrenys que serviran per a aquesta primera gran expansió urbanística al voltant de Terra Mítica des de la seua inauguració. Ni de bon tros. De fet, en poc més de deu anys, Enrique Ortiz, un dels empresaris alacantins més agraciats per les adjudicacions públiques des que el PP controla el gruix de les administracions valencianes, ha passat de dirigir una constructora local a gestionar l’empresa més gran de les comarques d’Alacant, amb un important volum de negoci, també, a València o Eivissa. O en diversos punts de l’estat espanyol, com ara Múrcia i, fins i tot, amb expectativa de traslladar al Marroc, Tunísia o la Xina aquesta expansió urbanística sense límits que es menja metre a metre el País Valencià.

Les dades avalen plenament aquesta realitat. Les darreres adjudicacions públiques han situat sota control del grup d’empreses d’Ortiz prop de 9,5 milions de metres quadrats, 4,4 dels quals ja han estat classificats com a residencials, on podrà construir un total de 40.150 habitatges, una xifra comparable als que es registren de manera oficial a les comarques d’Alacant en tot un any. L’empresa d’Enrique Ortiz s’ha escampat com una taca d’oli, especialment, des que el PP arribà al poder. A la ciutat d’Alacant, de fet, des que l’alcalde Luis Díaz Alperi ocupà el consistori el 1995, Ortiz ha rebut els principals projectes d’expansió urbana.

A hores d’ara, de fet, gestiona dos dels tres grans projectes en desenvolupament: l’eixamplament del barri de Sant Blai, on construirà 3.625 habitatges, i el pla d’actuació número 3, que en preveu 2.735 més. A banda s’ha adjudicat l’expansió de Vistahermosa, un dels barris de la ciutat més cotitzats i amb el preu per immoble més alt, per edificar un total de 1.376 habitatges, i, sobretot, el polèmic pla urbanístic de Rabassa, que ha provocat una forta lluita política, especialment, en el si del PSPV arran de la decisió de donar suport a l’operació d’un grup de regidors d’aquest partit que després Joan Ignasi Pla va obligar a rectificar.

La magnitud, en qualsevol cas, de Rabassa és molt superior a tots els projectes que Ortiz ha gestionat fins ara. És l’operació urbanística de major envergadura que s’ha fet mai a Alacant: s’urbanitzaran 4,2 milions de metres quadrats i es construiran 15.278 habitatges que faran augmentar la població alacantina en més de 45.000 persones. A l’àrea metropolitana d’Alacant, un altre municipi que sempre ha tractat molt bé Ortiz és Sant Vicent del Raspeig, també governat pel PP. Darrerament, el constructor ha executat el nou mercat, construeix el nou edifici consistorial i ha diversificat el seu negoci amb l’explotació d’aparcaments públics.

Els seus dominis, però, també arriben a la resta de comarques alacantines. Al Vinalopó Mitjà, el grup empresarial s’ha adjudicat un projecte urbanístic de prop de tres milions de metres quadrats que inclou dos camps de golf, un aeròdrom i 4.010 habitatges. A Alcoi, Ortiz ha rebut una adjudicació de cinc milions d’euros per executar l’ampliació del Teatre Calderón i, a banda, també gestiona l’aparcament situat a la principal zona comercial de la ciutat. I, a la Marina Alta, el constructor alacantí ha centrat els seus negocis a Benissa, on gestionarà tota la recuperació i execució d’un gran passeig litoral al municipi.

No s’ha parat, però, a Alacant. Ortiz també mira cap a d’altres indrets del País Valencià. Per a la seua expansió a les comarques de València, l’empresari alacantí, de fet, contractà com a representant Carmen Mas, exdelegada del Govern i antiga consellera de Benestar Social amb Eduardo Zaplana. Ara Enrique Ortiz serà l’encarregat d’executar un dels majors projectes en marxa a l’àrea metropolitana del cap i casal: la futura urbanització per a 10.000 habitatges a Manises. La connexió alacantina també funciona, en aquest cas. De fet, l’alcalde de la localitat, Enrique Crespo, un destacat campsista, és gendre d’un dels regidors de més confiança d’Alperi a la ciutat d’Alacant.

I també dirigeix la seua empresa per tractar d’entrar al mercat de les Illes Balears. En aquesta direcció, Ortiz té adjudicada la polèmica autopista que travessarà Eivissa de punta a punta. Però la seua gestió, en qualsevol cas, no s’ha quedat al marge de les sospites de possibles irregularitats. A Benidorm, per exemple, la construcció de l’estació d’autobusos està ja als tribunals, de la mateixa manera que el pla d’Armanello, la darrera zona d’horta de Benidorm, en la qual Ortiz construirà hotels i apartaments. Contra aquest pla pesa una denúncia per estafa immobiliària i maquinació per tal d’alterar el preu de les coses.

Controlada la zona d’expansió natural, Enrique Ortiz ja treballa per tal d’eixir de les fronteres del País Valencià. A Múrcia aspira a fer-se amb la gestió experimental de la futura línia de tranvia. En qualsevol cas, però, el nord d’Àfrica i la Xina poden ser el futur. De fet, l’empresari alacantí vol començar a acumular terrenys al Marroc i Tunísia, dues zones que Ortiz coneix perfectament després d’haver participat en missions comercials. L’entrada al gegant asiàtic sembla més pròxima. El constructor ja va negociar amb una promotora estatal l’execució, a l’est del país, d’una zona universitària, un complex d’hotels, un polígon industrial i vora 6.000 habitatges.

De ben segur, Enrique Ortiz no s’aturarà ni a Terra Mítica ni a la Xina. Només cal esperar, i no gaire, per tal de veure on aconseguirà el proper negoci.

Ara, camp de futbol

Enrique Ortiz no s’ha pogut estar d’entrar en el catòdic món del futbol, on els constructors tenen, d’un temps ençà, entrada reservada. Fins ara, les seues possessions en el món de la pilota es limitaven a un paquet important d’accions de l’Hèrcules. Ara bé, Ortiz no en té prou i el rumor apunta a la possibilitat que el promotor adquiresca l’estadi Rico Pérez, situat dins del centre d’Alacant, per quatre milions d’euros. L’estadi, on juguen Hèrcules i l’Alacant, és de propietat municipal des de 1994, quan l’Ajuntament el va comprar amb la intenció de reflotar econòmicament el club.