A la vida, quan una decisió és irreversible, intentem pensar-la molt bé. A Benissa estem per prendre una decisió irreversible per a tots i l’equip de govern no vol portar-la a debat públic.
La decisió és senzilla; i es prendrà al nou Pla General; seguir construint a la zona de la costa o aturar màquines i conservar els pocs espais naturals que ens queden. I aquesta hauria de ser una decisió a prendre per la ciutadania en consulta pública.
És ara o mai. Els nostres prop de 4 km de costa estan ja gairebé totalment construïts. Des de Cap Blanc a les Bassetes, els primers 2 km des de la línia de costa cap a l’interior estan ja ocupats amb milers i milers de xalets. Un gran percentatge d’aquests habitatges, buits i una gran quantitat amb necessitat de reformes.
Però la festa de la rajola i l’especulació no para fins que no quede ni un sol metre disponible, o fins que el que quede no tinga valor per a ser comercialitzat. I el nostre actual govern avala aquesta festa suïcida per al nostre territori.
Anem a la visió per satèl·lit, per entendre la magnitud de la situació, i veiem que només queden unes poques taques verdes que es podrien comptar amb una mà i que sorprenentment alguns partits polítics s’afanyen a convertir en noves urbanitzacions. Costa de creure però és així, encara que no ho diuen en públic.
Només guanyaran els promotors immobiliaris. Novament. Amb la diferència que en aquesta ocasió si això es materialitza, ja no quedaran pulmons verds a la costa. Tota aquesta zona serà absolutament un mar de ciment per sempre. Per sempre.
La paradoxa, és que la pèrdua d’aquests pulmons verds serà també una pèrdua de valor turístic per a la nostra població. Ningú vol anar de vacances a un lloc que vilipendia les seues característiques naturals. Un cop més l’avarícia trenca el sac.
Avui ja tenim urbanitzacions quilomètriques amb grans problemes d’arrel, com a falta de clavegueram, voreres o il·luminació. Son problemes, que dècades després que aquestes urbanitzacions foren concebudes no han pogut ser solucionats, per ser inabastables per al propi ajuntament que les va concebre. Aquests sí, són assumptes a treballar des de ja, pel bé del veïnat de la costa i del medi ambient.
Hi ha alternatives. Encara queden parcel·les en sol urbà i sí paralitzem la construcció de noves àrees de xalets a la costa, i facilitem i fins i tot incentivem econòmicament la reforma d’habitatges, aconseguirem que el nostre sector de la construcció i manteniment d’habitatges tinga feina per a molts anys, i tot sense destruir el poc espai sense cases que ens queda.
No és moment per a mitges tintes, no desenvolupem ni una zona més a la zona de la costa. Apostem per la reforma d’habitatges, diversifiquem l’economia incentivant altres sectors i protegim amb dents i ungles els pocs metres verds que encara ens queden.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?