I les Fonts de les Maruques tornen a brollar, pel Col·lectiu El Runar

A Benissa sembla que la història, la naturalesa i el patrimoni es resisteixen a quedar soterrats pel ciment. Fa mesos que el Pou d’Avall (ara soterrat pel fang de les pluges) va ser redescobert entre les pales d’una excavadora, i ara després de les darreres pluges, els canuts de les fonts de les Maruques hi tornen a brollar amb tot el seu esplendor. D’aquesta imatge hi podem gaudir a un conegut portal de vídeos d’Internet. Però esperem que aquest testimoni no siga l’únic que les properes generacions de Benissa hi puguen gaudir. Allò que ha conviscut durant quasi mig mil·lenni hi te unes arrels tan profundes en la nostra identitat que no mereix desaparèixer per l’avarícia de la societat actual. Ha de ser l’ofrena i respecte d’aquest poble als nostres avantpassats i el referent per a que els nostres fills es desenvolupen en una societat amb valors vertaders, propis i autèntics.

Malauradament, Benissa viu ara una política de fets consumats on el més fàcil és girar el cap davant les situacions que es presenten. Hi va passar amb el Taller d’Ivars, amb la casa Quarter, està passant amb el Pou d’Avall i passarà si no s’evita amb les Escoles Velles. Al pas que anem no ens hauríem d’estranyar si algun polític en les pròximes generacions se li ocorre reconstruir la façana de les Escoles Velles tal i com ara vol fer-se amb la de l’Església Vella. Tan poc hem evolucionat i après per tornar a repetir els mateixos errors que fa unes dècades? Ningú ha dit que les solucions siguen fàcils, però un poble que aspira el millor, almenys també espera que els seus responsables afronten els reptes amb valentia, pensant amb el be comú i mostren un poc de sensibilitat pel patrimoni.

Molts dels temes que afecten el patrimoni natural i històric no són tractats a l’Agenda 21 i estan reservats a opinions i decisions subjectives del govern municipal. Si no és així que li ho diguen a aquells que varen veure en un primer moment pous d’escorxadors que mai havien funcionat o quasi negaven la pròpia existència de les fonts i de restes de l’Església Vella que ara han estat descobertes en unes excavacions arqueològiques. D’altra banda per part dels polítics cal esperar alguna cosa més que el silenci administratiu del sector del Pou d’Avall II, alguna cosa més que l’abandonament de la zona que ha permès la solsida de part del marge de les Maruques damunt el pou o alguna cosa més que permetre fer un camí nou asfaltat i una canonada just al costat del llavador fent malbé si encara més el conjunt del Pou d’Avall.

Cal demanar una vegada més el sentit comú de tots. Les fonts de les Maruques i el seu conjunt hídric formen un conjunt d’alt valor etnològic, natural i històric. És un element catalogat per l’actual pla general, protegit per la legislació d’aigües i reconegut per historiadors que no pot estar subjecte a interpretacions partidistes i poc objectives per part dels polítics. Estem acostumats com l’administració hi gasta quantitats exagerades de diners en oci i espectacles, com es realitzen infraestructures de discutible funcionalitat i rendibilitat mentre ens hem de preguntar per què dels més de mig milió de metres quadrats urbanitzables únicament al voltant del nucli urbà de Benissa no hi ha lloc per protegir escassos 4000 metres quadrats al Pou d’Avall. Les solucions existeixen afavorint totes les parts, únicament cal voluntat per trobar-les.

Fotos
Conjunt hídric de les fonts
Detall de les Fonts
Canonada al costat del llavador