Fa uns dies rebia en casa la visita d’un amic. Precisava consultar un llibre que no trobava enlloc. És un llibre modest, descatalogat, sense pretensions i que pots trobar amb paciència als mercadets setmanals de la comarca. El seu contingut, i als ulls de qui el volia consultar, el feia en eixe moment indispensable. Obtinguda la informació vam mantenir una conversa. En ella comentàvem la tancada de portes de la nostra i benissera llibreria “La Tella”. La mort d’un establiment de venda de llibres és una mala notícia. I en produir-se cada vegada amb més freqüència ens evidencia que el romanticisme d’aquest negoci té els dies comptats. Trobar una llibreria del vell estil serà una raresa.
Malgrat que fa temps les “tablet” electròniques ja supleixen als llibres tradicionals, la lectura en format de paper continua tenint un públic important. Però els avantatges de la consulta en xarxa s’han revelat tan eficaços com imprescindibles, i especialment en mode transcendent per als investigadors. Fins aquí la utilització de la ferramenta ens serveix com un còmode i eficient instrument que ens estalvia viatges als arxius. El problema sorgeix quan a eixa bona pràctica li apareixen ramificacions i camins que mai havies pensat utilitzar.
La connexió en xarxa, més que siga pels motius exposats, et situa en el mercat dels dissabtes però a un nivell de dimensions universals que mai havies sospitat existira. La possibilitat de la consulta o compra en línia fa que en lloc d’anar tu al mercat ell ve a casa. El següent pas serà la fidelització, cosa que ocorre quan el venedor ha visualitzat la teva curiositat. En eixe instant ja és difícil que et lliures dels anuncis publicitaris que dia si i dia també t’apareixeran al correu electrònic o en missatges al telèfon mòbil. El simple fet de pagar amb targeta un determinat servei estàs localitzat i disponible a què el mercat global t’atabale amb un sense fi de propostes de compres. Un immens poder de radicació t’ha atrapat en la seva xarxa i el bombardeig d’oferta a què et veuràs sotmés serà tan molest com perillós. En un mercat global, com en un mercat de poble, tant pots trobar tomaques, com una trompa per a ballar-la. La diferència està en el fet que al mercat pots passar desapercebut, però en el de la xarxa estàs fitxat, localitzat i ubicat. Allò que se sol dir “perfil de client” te l’han imposat dins de les modernes tècniques de màrqueting i han creat per a tu unes hipotètiques necessitats que ni vols ni mai de la vida havies cobejat.
En la tafaneria pròpia de buscar i rebuscar en una pila de llibres del mercat vas fent un treball de recerca íntim i ple d’agradables sorpreses visuals. Pots fullejar els llibres, somriure o sorprendre’t per passatges que sobre la marxa vas llegint. El compres o el deixes en la caixa. No hi ha més confidencialitat que la del venedor ambulant i tu. Tot està dins de l’estricta intimitat. Però si la busca es fa dins del mercat d’internet, ull amb això. El venedor no és de carn i os. És una màquina que vol vendre’t una cosa o una altra i no pot diferenciar sentiments de les necessitats reals que et fan anar al mercat. La diversificació d’oferta és tan immensa que de passar a ser considerat un amant de la lectura a etiquetar-te com comprador de bajaneria a l’engròs tan sols hi ha un pas.
La constant utilització de les diferents formes de comunicació que ens ofereix tant la telefonia, com altres ferraments d’internet està convertint-se en un “Gran Hermano” quan està proclamant universalment on i, amb qui i que sentim en eixe instant. No ens estem dirigint únicament a les amistats. Estem mostrant la nostra vida a l’univers total. Passa el mateix quan entrem al mercat de la busca concreta on l’afegit de la propaganda aliena t’agrade o no el producte el tens ja davant dels nassos. T’han posat dins del llistat de clients sense demanar-te cap opinió.
Acostumar-se al fet que la desaparició de llibres en format de paper i llocs de consulta habituals està convertint la nostra il·lusió de saber en una capsa de cristall serà una nova habilitat a la qual haurem d’anar oposant ja no sé si dir-li límits o renúncies obligades. Ahí estan els “selfies” i tots els missatges que alegrement anem lliurant per l’univers com innocents colomets. És el futur ja present amb el que la humanitat haurà de conviure. Aquí està, i per a quedar-se el domicili personal amb parets de cristall.
Joan Josep Cardona és cronista oficial de la vila de Benissa.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?