La Llobella, per Toni Roderic

La Llobella és un dels últims trams de costa verge que ens queda a La Marina Alta i al País Valencià. És una vall que guaita la nostra mar tot recordant la costa grega i siciliana, que escolta encara, durant les nits de lluna plena, els cants de les sirenes malteses i que s’enamora dels vaixells que obren les veles a l’esperança.

Per això, “las gentes de la hierba mala”, que deia Miguel Hernández, s’han empenyorat a convertir-la, com a la resta de la costa, en un bodrio farcit de vivendes unifamiliars i bungalows, zones residencials i comercials amb els seus aparcaments i tot.

I tot només per diners.

Estic convençut que el Nostre Senyor, el Creador de tanta bellesa, castigarà els culpables d’esta desfeta. I de totes les altres desfetes.

Estic segur!