Sembla un record llunyà baixar en ple estiu a la Llobella o Punta Estrella i a penes trobar-te per allí amb alguna persona més, generalment del poble. Veure com la cala Pinets era visitada per poc més que per les persones que estaven al càmping Fanàdix, o que l’Advocat i el Baladrar eren platgetes tranquil·les i amb un nivell d’explotació sostenible. Fins i tot la platja de La Fustera, malgrat ser la més urbana de totes i l’única en comptar amb serveis, es podia considerar un espai molt plàcid. Efectivament, sembla un record remot, però la realitat és que en només uns pocs anys hem passat de tindre una zona litoral amb una moderada afluència de gent a sofrir una massificació que no aporta pràcticament res positiu per als interessos generals del nostre poble.
El tema dona per a un debat ben interessant. Com tot, hi haurà qui pensarà que és positiu que tantíssima gent visite el litoral durant els mesos d’estiu, que això, potser, supose un incentiu per a l’economia local o que dona a conéixer el nostre poble. Hi ha qui troba que la tipologia de les persones usuàries que massifiquen estos espais suposa una despesa per a les arques municipals, atés que no consumeixen ni pernocten al poble. Evidentment tota opinió és respectable, i sobretot és important que estiga ben fonamentada mitjançant dades objectives.
Benissa inverteix anualment una quantitat de recursos econòmics, humans i materials molt important per al manteniment, promoció i seguretat de les nostres platges que, a més, es veu molt incrementada amb els efectes dels cada vegada més freqüents temporals, efectes imparables del canvi climàtic. Per posar uns exemples, els serveis de neteja, condicionament i manteniment suposen un cost anual d’uns 150.000 €, reforçar la seguretat durant els mesos d’estiu té un cost de 30.000 €, 43.600 € és el preu del servei de socorrisme i 10.800 € el de l’abalisament de la zona de bany. Pel que fa a la promoció turística, el departament compta amb una partida econòmica de 20.000 €, dels quals gran part es destinen a promocionar el litoral benisser. Tot plegat suposa una quantitat de diners important per a una economia municipal que no passa precisament pel seu millor moment.
En la meua opinió, este hauria ser el punt de partida d’eixe debat. Quin és el retorn que rep Benissa a l’esforç pel manteniment del seu litoral? És encertada l’estratègia de promoció turística del municipi? És este un model sostenible? Tenim clar que en els espais públics qualsevol persona pot circular de forma lliure, en pau i harmonia, ara bé, som conscients també de les singularitats de la nostra costa, del tipus d’ús que es realitza i que la immensa majoria de serveis es concentren al nucli urbà de Benissa.
Esta problemàtica no és nova i en molts altres territoris, des de fa temps, han cercat solucions per a convertir en sostenible un problema de massificacions durant un període concret de l’any. És el cas de la regió de les Cinque Terre formada per cinc pobles del litoral italià de Liguria. L’arribada cada vegada més freqüent de visitants va ocasionar que les autoritats locals de cadascun dels municipis engegaren un projecte en comú fonamentat en un turisme sostenible i limitat que ha resultat ser tot un èxit.
També trobem exemples ací a la terreta. A Montanejos, a l’Alt Millars, el ple municipal ha decidit que enguany es pagarà una entrada de 3 euros (5 en temporada alta) per a accedir al paratge natural de la Fuente de los Baños. La mesura es contempla com una taxa ecològica que permeta controlar l’aforament, regule el manteniment perquè el seu ús siga més sostenible i fomente la corresponsabilitat entre les persones que visiten l’espai. A més, el veïnat i les persones que pernocten en algun dels hotels o cases rurals del poble o les qui realitzen compres en el comerç local, poden accedir gratuïtament.
Existeixen casos de treball en comú en l’àmbit comarcal com és el cas del Matarranya, comarca aragonesa amb multitud de platges fluvials que compten amb control d’accés i estacionament limitat previ pagament. En l’àmbit autonòmic, Balears i Catalunya, els principals destins turístics de l’estat, tenen implementada l’ecotaxa des de 2016 i 2012 respectivament, una mesura clau per a alleujar els costos en matèria de seguretat, neteja i residus que implica el turisme.
El nostre territori porta molts anys exposat a l’impacte que suposa el turisme. Excessiva dependència de l’activitat turística, inflació, especulació i pressió urbanística, precarietat laboral, desculturalització del territori o la degradació de l’entorn natural més sensible són alguns dels factors negatius que suposa l’activitat turística i als quals ara hem de sumar també la massificació en els espais naturals més valuosos i vulnerables de la costa.
En el cas particular de Benissa, sembla que s’ha descuidat el concepte “turisme de qualitat” que ens caracteritzava i que enfocava la promoció del nostre poble en l’aspecte cultural i de serveis del nucli urbà i s’ha apostat per una promoció del terme equivalent a un territori natural sense limitacions. Ni tan sols la pandèmia causada per la COVID-19 ha fet reconsiderar l’estratègia. L’ajuntament continua fent promoció de les nostres cales, sovint amb costoses campanyes en medis privats, mentre que paral·lelament es veu obligat a tancar-les per superar-se l’aforament màxim permés com hem vist sense anar més lluny este passat cap de setmana.
Però el problema no es concentra només en les nostres cales i platges. La situació dels darrers anys a la zona litoral també té un reflex a la serra de Bèrnia, un altre valuosíssim baluard natural altament massificat durant la major part de l’any. Amb esta situació es fa imprescindible reconsiderar el model econòmic actual i explorar alternatives fonamentades en la sostenibilitat. El nostre entorn natural més valuós no pot suportar l’impacte que està suposant convertir-lo en el gran reclam del turisme de masses i es fa imprescindible revertir ja mateix la situació.
Abel Cardona Castell és regidor de Reiniciem a l’ajuntament de Benissa.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?