La novel·la per a Benissa; per Joan Josep Cardona

Apareix la crítica de la novel·la de Rafa Lahuerta Yúfera. “Noruega”, que és el seu títol, aplega ja a la seva quarta edició. Un èxit de compromís de lectura que deu el seu mèrit de divulgació a l’eficàcia dels moderns mitjans de comunicació. Han passat els temps de les presentacions públiques on cada vegada acudia menys gent. Encara que entren dins de la programació de les regidories de cultura s’ha fet evident que ni ara, ni en cap moment, la presentació d’un llibre ha ocasionat un interés capaç de motivar a un nombre superior a la dotzena de persones fetes presents en l’acte. A diferència d’altres arts, que com la música i les arts plàstiques no precisen del consumidor cultural més esforç que la passivitat de l’escolta o la mirada més o menys atenta, la lectura amb l’exigència de la concentració, temps i paciència és un esforç necessitat d’una forta implicació de la persona que té el llibre entre les mans. D’aquí que l’actual eficàcia del missatge curt, ple de faltes d’ortografia i futilesa regne sobre el reconcentrat exercici de llegir disciplinadament un text en format de llibre. Realitat que reforça la precisió de difondre la publicació d’un llibre fent una pedagogia moderna amb la consciència que ens juguem el futur d’una societat que s’ha demostrat molt fàcil a la recepció d’un missatge poc reflexionat i poc atenta a la interpretació d’un pensament sòlid.

“Noruega”, llibre que tinc interès en adquirir i llegir, destil·la, segons la crítica, l’aroma i vitalitat del cor d’una ciutat que, en aquest cas és la València dels anys cinquanta i seixanta del segle passat, on tantes coses van passar i que no ens van contar amb detall. M’atrau la necessitat d’eixa lectura per quan guiant-me de l’ull clínic del crític m’ajudarà a confirmar allò de la retrospectiva i a més a considerar que un poble sense novel·la no està situat en el món. Les novel·les tenen la virtut de situar-nos en ambients, en ciutats i potencien la curiositat de veure’ls en viu.

La darrera al·lusió a que una novel·la posa en contacte al lector amb la ciutat o poble on transcorre l’acció compta amb infinitat d’exemples. Sant Petersburg, per no fer més exhaustiu el llistat, ens és un referent. I buscar en aquells venerables carrers de la ciutat els llocs on transcorre la ficció de “Guerra i Pau” de Tolstoi és una de les aventures més gratificants quan hem tingut ocasió de visitar la ciutat russa. Però si rebaixem el llistó al nostre més reduït espai comarcal ens apareixeran quadres literaris que recreen l’ambient dels nostres pobles. En l’any 1954 l’utielà Ricardo de Val publicava “Teresa y el mar” ambientat en Dénia i amb més concreció els bordells del carrer Quevedo. Anys després (1974) Enrique Nácher descrivia en “Se vende el sol” el fenomen immobiliari de Benissa amb la venda del patrimoni agrícola de vora mar. I en l’actualitat el poblero Josep Colomer dona detalls en “Les espines de peix” de la transformació del seu poble amb els canvis socials, i, curiositat del relat també estan presents els “personajes de ficción” que qualsevol lector o lectora pot, sense gran esforç identificar.

I Benissa, el nostre pacífic, tranquil i resignat poble compta entre la seua producció literària amb un llibre suficientment il·lustratiu per sentir-nos identificats amb un ambient perdut que ens definia com a col·lectiu i que els majors hem conegut vital i on hem aparegut com a xiquets expectants d’una societat que endevinàvem mirant per les estretes escletxes d’un món tancat. “El ducado de Bernia” és l’esforçada recreació de la Benissa dels anys quaranta i cinquanta del segle XX que Don Jordi Valor Serra ens va deixar com un llegat impagable i on les diferències socials entre la nobiliària família dels Benjumea (Torres Orduña) i els arrendataris de les terres formen la trama d’una novel·la de certa ambició que la tradicional indiferència benissera deixà passar sense traure cap conseqüència ni favorable ni crítica amb aquell interès de Don Jordi de deixar-nos enlairats i reconeguts dins l’ambient literari del moment. I tanta desconsideració tinguérem, i tenim, amb l’il·lustre cronista oficial que el sostraguérem de la nostra memòria deixant que el seu cognom de Valor el reservarem per a un altre no menys important escriptor del mateix apel·latiu, dedicant-li un carrer allà pel Pla dels Molins, però que de Benissa ni en rondalla seva apareguem.

Un poble com el nostre tan necessitat de referències d’identificació per jugar fort en l’economia turística on sembla hem posat totes les apostes, precisa d’un model, un motiu, o un producte de diferència que el situe com un complement dels models turístics de Calp o de Moraira-Teulada. Els esforços que fan els nostres pobles germans per oferir els seus ancestres arqueològics, els seus escassos immobles històrics com una lluita front a la despersonalització i un afegit al seu turisme de platja i apartament són vistos des de l’alta i orgullosa Benissa amb el nostre indiferent posat. Incapaços de concebre que els darrers llibres premiats en els “Premis 25 d’abril” són potents míssils per divulgar i ensenyar els nostres signes d’identificació queden ignorats, devaluats i past cultural difícil de trobar i que ni mereixen el mínim esforç de projecció i coneixença. I d’aquesta forma la novel·la de Benissa, que s ‘hauria d’haver potenciat mai, ha tingut possibilitat de passar de la cultureta popular, la poesia a la revista de festes i l’anecdotari de tertúlia d’esmorçada. I així passen els dies, els anys i aquí tan confiats ignorant la dita de “més val un pren que deu et donaré” amb projectes de curta volada, justificant la nostra vocació d’economia casolana i discreta, sempre comptant per quinzets de pesseta en tota acció, mampresa i projecte que no supera el vol de gallina posada a covar, no sé què.