Una greu amenaça s’albira sobre el futur de la província d’Alacant. La Generalitat Valenciana vol liquidar una realitat territorial, política i social, com és la nostra Província i la institució que millor l’ha gestionada i representada en els seus quasi dos segles d’història, que és la Diputació Provincial d’Alacant, que per cert no ha estat qüestionada mai pels ajuntaments als quals serveix en els seus 185 anys de vida.
El tripartit que governa la Comunitat Valenciana, PSOE-PSPV, Compromís i Podem, especialment amb l’embranzida d’aquests dos últims, nacionalisme i esquerra radical, amb la complacencia de Ciutadans, que no sabem a què juga en aquest tema, van a engegar una sèrie de mesures legislatives que tenen per objectiu buidar de contingut les diputacions i que la major part de les seues competències queden diluïdes o absorbides per la Generalitat, amb la fi última d’esborrar del mapa el concepte de província, la fórmula de govern de la qual amb les diputacions provincials està recollida i emparada per la nostra Constitució de 1978.
A més, això no es fa per a estalviar costos i evitar duplicitats, sinó que el que es persegueix és tot el contrari, ja han inventat una nova figura, que són les mancomunitats comarcals (nous governs comarcals), exigint que tinguen una estructura administrativa i funcionarial, que al final deriva en més governs i despeses d’organització política (9 governs més a la província d’Alacant i 33 en la suma total de la Comunitat Valenciana), que el que van a fer és difuminar, quan ja existeixen i funcionen bé les mancomunitats de gestió de serveis. Però clar, és el que persegueixen els nacionalistes, imitar el model català de les vegueries i esborrar del mapa les tres províncies que actualment ja gestionen, coordinen i defensen als municipis.
Ara, Podem insisteix en la mateixa línia amb la seua Proposició de Llei valenciana sobre les competències de les diputacions provincials que persegueix fondre-les i confondre-les amb la Generalitat Valenciana, dinamitant la seua autonomia local i funcionament, només cal llegir la seua Exposició de Motius: “Procedeix que la Generalitat Valenciana assumisca el ple exercici de les competències de coordinació de les funcions pròpies de les diputacions provincials?”.
Hauríem de prendre consciència del que això pot suposar per a la província d’Alacant. Desapareix la nostra autonomia local i territorial provincial, que té el seu centre al Palau de la Diputació d’Alacant, per a desplaçar-la al Palau de la Generalitat de València, que és on es volen decidir els nostres recursos, activitats i inversions, allunyant-les de les persones, entitats, pobles i ciutats que formen part d’ella, i especialment, de la que ha estat la seua seu i capital, la ciutat d’Alacant.
Hem de saber que la Diputació d’Alacant es forma per persones triades d’entre tots els regidors i alcaldes dels pobles i ciutats de la província, en la qual ja existeixen representants de totes les comarques alacantines distribuïts segons la seua població, que són els diputats provincials, que encara que indirecta, la seua elecció és absolutament democràtica. Així mateix, la majoria dels seus funcionaris i treballadors són alacantins que viuen o treballen en i per a la nostra província, i el més important: el centre de decisió està ací.
Per la meva experiència -he estat alcalde de Benissa i diputat provincial- puc dir que els problemes, les inquietuds, les aspiracions, els anhels són sempre millor oïdes i sentides per qui està més prop d’ells, per això els temes d’Alacant sempre seran millor atesos per la Diputació d’Alacant que per la Generalitat Valenciana.
No entenc com un alcalde, o un president de qualsevol entitat social, esportiva o cultural van a preferir anar a València que a Alacant per plantejar qualsevol projecte o necessitat.
Com diu el nostre actual president de la Diputació Provincial, César Sánchez, que també és alcalde de Calp i parla amb coneixement de causa, quan un veí té un problema acudeix al seu alcalde i quan un alcalde té un problema acudeix a la Diputació.
Les nostres carreteres comarcals, camins veïnals, la garantia dels nostres subministraments d’aigua potable o de reg, la major part de les ajudes per a infraestructures municipals dels nostres pobles i ciutats, la recaptació dels impostos municipals amb Suma, la nostra promoció turística amb Costa Blanca, el nostre centenari i uns del millors d’Europa Museu Arqueològic Provincial MARQ, el nostre Auditori ADDA i la seua recentment creada orquestra, el Museu de Belles arts Mubag i les seues col·leccions artístiques, l’Institut de Cultura Juan Gil-Albert, la nostra històrica atenció social amb el Centre Dr. Esquerdo, l’Institut de la Família Pedro Herrero i la Llar Provincial, el nostre Consorci i parcs de bombers, ara volen que siguen decidits, coordinats o gestionats amb tots els seus recursos des de València per la Generalitat.
Si l’atenció social i sanitària és competència de la Generalitat, que ens transferisquen els 70 milions d’euros que ha representat el cost per a la Diputació d’Alacant, del manteniment del Dr. Esquerdo i la Llar Provincial, però que no ens lleve la gestió, i damunt els diners.
Algú en el seu sa judici pot creure que seran millor dirigits, finançats o atesos des de València, que des d’Alacant?.
Els puc assegurar que no, i a la realitat em remet en la històrica discriminació que ha sofert la província i la ciutat d’Alacant als Pressupostos de la Generalitat Valenciana.
Hem de doncs, reaccionar i unir-nos enfront d’aquesta barbaritat, d’això depèn, ara més que mai, el futur de la província d’Alacant.
* Juan Bautista Roselló és exalcalde de Benissa i assessor pel Partit Popular a la Diputació d’Alacant.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?