Les ones de calor; per Joan Josep Cardona

Fa uns dies, concretament el diumenge 15, vam sofrir un episodi de forta calor. El pic màxim fou de 42º i es produïa a darrera hora del dia. L’acompanyava una dura ponentada on les ràfegues aplegaren a ser de 79 kilòmetres hora. Aquest vent no sol regnar més enllà de les dues hores. Quasi sempre es produeix a hora foscant. La seva procedència, amb el seu recorregut per terres situades a l’oest, travessant zones recalfades del dur sol estiuenc per lògica ha de ser ardent. Després d’una ponentada sol venir un breu interval de vent de llevant que fa bona la dita de “Ponent la mou i el llevant la plou”. També el refrany té una variant i els vells llauradors de Benissa solen dir “La tramuntana la mou i el llevant la plou”. I el refranyer no menteix. Hui, dimarts 17, la temperatura ha baixat i hem tingut breus intervals de pluja. Però la present onada de calor que ha durat sis dies s’ha deixat sentir i són moltes les persones que pregunten si històricament s’han conegut episodis de tan elevada temperatura. Possiblement mai hem tingut una màxima tan elevada.

En el que correspon als nostres registres locals tan sols comptem amb dos arxius d’extraordinària vàlua. Un correspon a les anotacions que feren el pare Eusebi Arbona i el seu successor el pare Oton Fluder a l’observatori del convent de franciscans. Eixa estació meteorològica estava inclosa dins de la xarxa col·laboradora de l’Observatori Meteorològic de València. El pare Arbona publicava en la revista de festes de l’any 1973 un article mencionant que aquella estació anotava diàriament tot tipus de fenòmens atmosfèrics. Era un període que anava de 1912 a 1974. La mitjana anual de temperatura per a eixe període era, en el que respecta a les màximes, de 16º i en la darrera etapa del seu comandament de l’estació la màxima que va observar era de 35,5º.

L’altre observador era Pepe Ribes Pérez que des de la seva caseta d’Orxelles ens va deixar un important treball estadístic. En el període que va de 1991 a 2014 va donar una màxima de 41º que corresponia al mes d’agost de 1993, temperatura que no es va tornar a produir fins al present. En el llibre de cròniques de la vila de Benissa jo tinc anotat que el dia 7 d’agost d’eixe any, el que indica Ribes, la calor era sufocant incrementada per un incendi forestal de la Solana que va començar a l’antic abocador de fem situat al barranc Fondo, mare d’altres episodis que van deixar durant un llarg lapse de temps la muntanya per complet òrfena de vegetació. Un exemple de la pèssima gestió del fem domiciliari o industrial que es portava per aquelles èpoques.

Les dues zones d’observació no donen els mateixos registres a causa que estan situades a diferent cotes d’altitud essent la més alta la del convent.

En l’any 1972 aparegueren les conclusions de l’equip redactor de “Estudio socioeconómico de la comarca de Dénia”. S’arreplega el resum de les temperatures de Benissa en un període que va de 1953 i acaba en 1970. La màxima absoluta fou de 36º per al mes d’agost, però no especifica el dia. La mitjana del període fou de 36° que contrasta amb les observacions de Pego de 42°, tradicional lloc on s’aconsegueixen dins de la nostra comarca temperatures molt elevades. En clau de referència les ponentades, en ser episodi, afortunadament de curta durada, no formen part en la memòria humana local dels calamitosos efectes d’altres vents, com poden ser les temibles mestralades o les llevantades amb les seues pluges persistents o els perills del vent de “mata món” (SO) de tant perniciosos efectes per al port de Calp, causa d’històriques malvestats en la seva obra morta.
La bibliografia més antiga no es remunta més enllà d’inicis del segle XIX i correspon al diccionari de Madoz on tan sols indica que el vent regnant és el de llevant i que el clima “és saludable”. Fóra d’ahí no tenim més referències que les habituals del costumari i que sempre ens parlaran en clau de refranyer amb les causes benèfiques o pernicioses per als nostres cultius agrícoles tradicionals.

El que si estan d’acord els meteoròlegs és en l’avanç del canvi climàtic i la pedagògica instrucció als actuals humans de canviar de costum, i en especial al món polític de les urgents mesures a prendre per evitar l’escalfament global. I en el que està al nostre abast l’obligatòria necessitat de ser responsables en tot allò que afecta el medi ambient per no deixar en herència als nostres fills i néts un panorama desolador.