Les queixes dels consumidors, per Joan Josep Cardona

Una vegada, i d’això fa molts anys, vaig ser testimoni d’una queixa molt justificada. Els actors eren dos funcionaris. Dos empleats governatius. Per entendre’ns: un caporal de la guàrdia civil i un del cos de correus. Eren temps on aquests empleats públics, sempre mal remunerats, havien de fer miracles per estirar el sou fins a l’infinit. El militar rebia auxilis alimentaris dels seus pares. Pròpiament productes de la porquejada que els feien seguir des de l’estafeta de correus del seu poble. La diligència del servei de correus era proverbial i eren pràcticament inexistents les queixes contra els seus bons oficis. Però en aquesta ocasió el guàrdia rebé el paquet lleugerament malmès i amb clares evidències de que havia estat manipulat fraudulentament. Faltaven dos xoriços. Que tal falta s’hagués produït en l’oficina de Benissa era de tot punt impossible. Coneixent jo la probitat i honradesa dels seus empleats mai dubtaria de la seua honorabilitat. Segurament, i com el servei postal viatjava pel tren, i l’enviament provenia d’un lloc remotíssim, amb aquelles lentíssimes velocitats, amb tantes hores dormint les saques en el furgó de correus i passant els paquets per moltes mans era molt probable que alguna persona famolenca tingué una humana debilitat. I ja seria extrema quan ni respectà a quina autoritat anava consignat aquell flairós paquet. Però la reclamació es feu. I aferme que dels educats principis de la protesta l’entrevista pujà de to acabant de forma tensa. Sense els fulls actuals de reclamació, que ni falta feien, s’improvisà un escrit a mena de queixa deixant constància de que el menys important era la falta del comestible, i que el més transcendent era la paraula d’honor que cascun dels dos servidors públics s’atribuïa.

Quan actualment s’incompleix un tracte comercial aquell succés dels xoriços té, i tot, el seu encant. Són altres les reclamacions i no precisament abundants contra el servei de correus. Fidel a la seva serietat, i d’això done fe, no entra dins dels barems que marquen els incompliments habituals. Però seran, dins dels àmbits de la comunicació, del que exclourem una vegada més als benemèrits carters, els que marquen el punt més alt de les queixes dels consumidors. Ja sabran que els estic portant al ram de la telefonia, modernitat que ha deixat per finalitzada la pura redacció de cartes derivant la relació entre humans a l’ús del mòbil.

En eixe temps que els estic descrivint la comunicació postal sempre fou, encara que més lenta, molt millor que la telefònica. Dos serveis monopolitzats però ben controlats que no et podien fallar. Finalment els avanços tècnics de la telefonia diversificaren l’oferta i aparegué en el mercat una única línia però diverses opcions de servei. Tots vostès, i entre els que jo m’incloc, no teníem més alternativa que confiar-nos a la companyia telefònica de tota la vida. A poc a poc la tècnica ens oferí més variants com el conegut “pack”, comprensiu de telefono fixe, mòbil, internet i televisió que deixaren de ser contractats individualment per passar a comprimir-se en un únic producte. I a mida que s’eixamplaren les companyies del negoci començaren a temptar-nos amb variades promeses. Al principi utilitzaren els vells llistats d’abonats per posar-se en contacte amb nosaltres els usuaris, però després l’agressivitat comercial fou, i així continua essent, insistent i molesta cridant-te a deshora al mòbil. Pot ser que vostès front a la proposta de duros a quatre pessetes hagin mossegat l’ham i s’hagin canviat de proveïdor. Quan al cap del temps el servei s’hagi convertit en un camp de problemes i vostès hagin decidit canviar de companyia han de ser conscients de que seran víctimes d’un assetjament per part de l’anterior empresa. Fent-se passar per l’oficina de recobrament rebran dia a dia les trucades on una persona d’una oficina de reclamacions els amenaça amb tribunals que els condemnaran amb multes desorbitades. Però mai li donaran explicacions quan a vostè li fallaren els serveis contractats.

Quan vostès enlluernats per aquelles modernitats de l’oficina comercial firmaren uns papers mai els digueren el primíssim fil que separa la fidelitat de la infidelitat provocador de tantes molèsties. No és com aquell advertiment, que de viva veu ens comunicaren al contraure matrimoni i que hem complert al llarg de la nostra vida. En resum un pacte de formalitat i lleialtat entre les dues parts. Però quan vostè, en el cas de la telefonia, detecta que li falla un dels productes ja sospita que li posaren les banyes i de principi. En eixe cas decideix rompre el pacte de confiança i busca alternatives més series. Els asseguro que eixa situació és com un divorci. I segons les meues informacions tal pas és un niu de problemes, disgustos i un malson. Una de dos: accepten eixa vida matrimonial telefònica amb constant baralla o tornen a la fidelitat de coses com l’honorable servei dels Correus de Sa Majestat i alhora distrauen els ocis televisius anant al cine de tota la vida o lliurant-se a la sana lectura de la vida del Sant Job. Una elecció més barata, serenament conformada i bona per als nervis.