Manuel Páez: “Vaig pensar en el meu fill quan el corrent ens arrossegava”

Manuel Páez acaba de ser condecorat amb la medalla individual al mèrit policial per l’acció en què va salvar a dos joves que un temporal marítim va arrossegar mar endins.

-Per què li han concedit la medalla al mèrit policial?

-Al juliol de 2000 va haver un temporal marítim important. Jo i el meu germà, que també és agent i un gran professional, recorríem la zona costanera del municipi perquè havíem rebut avisos que s’estaven produint robatoris i ens dedicàvem a informar els turistes. Llavors va ser quan vam albirar que en la cala El Baladrar una ona es duia a un jove. El germà es va llançar a l’aigua per a intentar socórrer-lo però la força del mar també se’l va endur. Llavors arribàrem nosaltres a la cala i jo em vaig llançar a l’aigua sense pensar-ho mentre el meu germà preparava un matalàs inflable per a l’auxili dels xavals. Quan vaig arribar els vaig subjectar amb els meus braços i ens vam agafar al matalàs. Però a continuació les ones ens van arrossegar als tres contra una llosa que està a uns 200 metres de la riba. Per sort, fins a allí va arribar el meu germà. Després ja ens van rescatar.

-És un lloc perillós o es va deure a una imprudència?

-En la cala Baladrar hi ha hagut bastants ofegats i fins i tot morts per traumatismes produïts per aquesta mateixa llosa.

-Va tenir por en algun moment?

-Jo em vaig acollonar; sobretot de veure’m en aquella situació, amb els dos xavals agarrats al meu braç arrossegats per la corrent mar endins i pensar al mateix temps en el meu fill que llavors només tenia tres mesos. Va ser una cosa extraordinària.

-Esperava un reconeixement com aquest?

-En l’aquell moment no. El que passa és que després et vas adonant del que has fet encara que està clar que no era la primera vegada que un policia salvava a algú que s’estava ofegant.

-Qui va demanar que se li concedira la medalla?

-El cap de la policia local de Benissa va considerar que l’acció tenia molt valor i va demanar a l’alcalde que tramitara la concessió d’una condecoració. El ple de l’ajuntament va realitzar el reconeixement al poc temps i ho va elevar a la Generalitat. El conseller Cepeda em va lliurar la medalla un any després en la inauguració de les noves instal·lacions de la policia local de Benissa. Ara és quan s’ha celebrat l’acte oficial perquè encara no s’havia instaurat aquest tipus de condecoració.

-Els seus companys li tenen enveja?

-No … bé sí; però enveja sana. Estan tots molt contents perquè sóc la primera persona que rep aquesta medalla -no s’havia lliurat mai al País Valencià- i la veritat és que s’han portat molt bé amb mi.

-Ha canviat el tipus de delinqüència de quan va entrar vostè en el cos, en 1995, a avui en dia?

-Uff. Abans, recorde que quan vaig ser agent a Teulada la diferència entre la gent a la qual li donaves l’alt és que posava bona o mala cara. Generalment la gent era bastant amable i nosaltres els ajudàvem. Actualment, quan parem algun vehicle i ens dirigim al conductor ho fem amb la mà en l’arma pel que puga passar i immediatament exigim al conductor que lleve les claus del contacte. Avui en dia la gent està més espantada i amb raó perquè la delinqüència ha canviat i s’ha incrementat.

-Hi ha suficients agents per a enfrontar-se a aquesta nova situació?

-No. Ni hi ha bastants agent ni tenim suficients mitjans ni estem especialitzats per a enfrontar-nos a la nova delinqüència que patim a Benissa i en tota la Marina Alta. De fet, no és una casualitat que el primer fiscal antimafia es troba destinat a les comarques d’Alacant.

-El gratificant de la medalla li fa pensar que tornaria a passar per una situació com aquella?

-No voldria passar per la mateixa situació. Encara que no m’importaria si tingués el mateix final i la companyia del meu germà.