Notícies de “La Cultural de Benissa”; per Joan Josep Cardona

Els socis de la “Sociedad Cultural” hem rebut l’anual informació de l’estat dels comptes i la convocatòria de l’assemblea general. La nota va acompanyada d’una agradable notícia. No és altra que fent bona la paraula “cultural”, apèndix que defineix al nostre casino, ens assabenta que està disposada a obrir la seva biblioteca, tot, i segons ens ho justifica la convocatòria, per detectar-se “una actitud positiva hacia la lectura”. Que jo sàpiga aquesta predisposició a la lectura mai l’havia observada com a notícia en els noranta i quatre anys d’existència del nostre casino. Tot i tenir des de la seva fundació un armari amb llibres el detall del fet que vol fer-los visibles i que són útils s’ha de saludar amb felicitacions i enhorabones.

Les biblioteques públiques de Benissa, i en aquest cas privada, però amb vocació de servir a tota la població, mai van deixar de ser una excusa perquè no es diga que un poble no bufa aires d’intel·lectualitat, però biblioteques públiques potents ni estaven ni existí cap preocupació per a crear-les. Salvem de la pretensió a la de la Societat Cultural que malgrat tota la seva pobresa llibresca aguantà la cosa anys i anys. En 1974 l’ajuntament d’aquell moment va decidir obrir la primera biblioteca pública als baixos de l’antiga casa annexa a l’església. D’una forma o l’altra s’havia d’acabar amb un greuge secular i oblidar que en el saló d’actes de l’ajuntament un armari tan sols contenia l’Enciclopèdia Espasa, el diccionari de Barcia i els discursos del falangista Jesús Suevos. Un bagatge tan humiliant que sembla mentida aguantaren les diverses corporacions anteriors sense sentir cap rubor ni vergonya.

La substitució a un deure municipal venia de part de la Societat Cultural. En 1931, any en què es fundà, ja tenia llibres donats pels socis fundadors. Sempre estigué subscrita a publicacions diàries i mai faltà en el seu pressupost anual una modesta partida per adquirir els anuals premis “Nadal” i “Planeta”. Don Jordi Valor, mestre destinat a Benissa i autor d’alguns relats novel·lescos ambientats en el nostre poble s’ocupà, com a bibliotecari, d’afegir les pobrissones edicions de “Sicania” com la primera aportació de literatura en valencià. Hi hagué posteriorment unes valuoses biografies adquirides en temps de Fernando Cabrera. I a partir d’aquí algun que altre soci afeccionat als llibres tingué la voluntat d’obrir el local i seguir justificant que la societat, a més de “recreativa” era “cultural”. Qualsevol crítica imparcial donarà detalls de que la Societat feu un paper importantíssim en quant a lloc de trobada, creació d’opinió, i de taules i més taules amb socis encabits jugant al subhastat, al dominó i, per la fira, i d’amagat “al monte”. I, això sí, que mai faltara el ball de la nit de cap d’any.

Els temps en què vivim les biblioteques públiques s’han convertit en balnearis pacífics i silents on els estudiants busquen pau, algun opositor es troba a gust, es pot llegir la premsa en paper i de tant en tant alguna persona major demana un llibre en préstec. Però el paper dinamitzador amb visió moderna de quina és la concepció actual d’una biblioteca no entra en la mentalitat dels gerents culturals. Això és una avançada pròpia dels professionals moderns i sensibles propietaris de llibreries. La “Ramon Llull” de València és un espai obert dotat d’un racó on et pots servir un cafè i un reservat on es pot tertuliar. La “Fan set” del Centre Octubre està dins d’una cafeteria i amb accés directe a una sala d’exposicions. Tot emmarcat d’un aroma a cultura i de veritable amor per la lletra impresa.

John B. Thompson, professor en la prestigiosa universitat de Cambridge ha publicat “Las guerras del libro”. Tracta d’un erudit assaig sobre les tragèdies sofertes al llarg de la història pels llibres i les biblioteques. No s’oblida de l’èxit que augurava el llibre en format electrònic i la possibilitat d’acabar amb el publicat en paper. Contràriament a l’esperat aquest invent no prospera i ens dona la raó al capítol segon. Les opinions del futur del llibre i les biblioteques les podem trobar llegint-li a Martyn Lyons (Una historia de la lectura y la escritura) que al capítol IV manifesta que l’actual univers lector assigna un extraordinari valor a la novetat on lo nou es confon amb el transcendent. Va directe al gra. No cal més que anar a l’informe de la Unesco referit a l’any 2019 on la producció de 6000 llibres al dia ja dona una idea de la banalitat en què es mou el món editorial i bona part de la morralla que s’escriu. D’aquí que la nota que ens remet la Societat Cultural porta l’afegit de que es donaran xarrades de divulgació de la lectura que faran experts en la matèria. És l’eficaç i més pragmàtica idea per ensinistrar, aconsellar i explicar a lectors i lectores que és bo i que és dolent. Eixe, precisament és el camí que pot tornar-li a la nostra històrica Societat Cultural la recuperació de ser el lloc de trobada, de creació d’opinió i de saludable exercici de les virtuts cíviques. Això, amb la nova direcció del restaurant, de fet en mans expertes i de sentit de pàtria poden fer que l’ambient de vertadera cultura siga una realitat i una necessitat dins dels temps térbols i incerts que ens toca viure ara.