Quedar-se quiets, per Vicent Cabrera

Una crisi econòmica que dura ja cinc anys acaba per modificar no només uns comportaments econòmics establerts amb anterioritat a la seua irrupció sinó també implica conseqüències socials àmpliament conegudes per tots. El descens continuat del nivell de renda, continuat en general i a quasi tots, porta com a resultat que s’entra en una crisi d’una forma i s’eix d’ella d’una altra forma. Massa exemples al nostre voltant confirmen com de dramàtic pot resultar aquest període econòmic de recessió. I és que encara que puga semblar que bufen vents favorables o brots verds o fins i tot ens diguen que ja es veu el final del túnel o un altre tipus de frase semblant, la veritat és que res serà igual com l’hem conegut a nivell econòmic i social ja que per a aconseguir nivells de creixement econòmic anteriors a la crisi es requereix expansió crediticia o dit d’una altra manera, que la banca privada comence a prestar diners a empresaris i particulars de forma progressiva, però això no va a succeir immediatament ni a curt termini perquè la banca encara té els seus propis problemes i abans mirarà per ella que pels altres. Sense fluïdesa crediticia caldrà superar aquests temps a cop de ronyó, a força d’efectiu, amb escàs crèdit bancari, la qual cosa comporta nivells d’inversió i consum baixos de moment.

Amb aquest escenari l’Ajuntament de Benissa ha d’adoptar alguns acords immediatament en la mesura de les seues competències. És per això que des del Grup Socialista anem a proposar en el proper Ple de l’Ajuntament TRES INCENTIUS O REBAIXES FISCALS.

El primer fa referència a la taxa de fem que abonen la majoria dels comerciants i xicotets empresaris de Benissa anualment i que resulta excessiva comparada amb la que abonen les cases ja que molts d’ells no generen setmanalment ni la quarta part dels residus que generen les cases, no obstant això la taxa de fem és desproporcionadament desigual. Aquesta taxa a comerciants i xicotets empresaris de Benissa, hauria de rebaixar-se sense que per això els ingressos fiscals de l’Ajuntament es vegeren afectats per simple justícia distributiva. Qüestió diferent són les grans empreses o grans comerços.

El segon incentiu fa referència a la necessària equiparació que haguera d’existir en la bonificació del pagament de la plusvàlua municipal quan els fills reben en vida via donació, béns immobles urbans ja que en la nostra ordenança fiscal la bonificació només s’aplica en casos d’herència de pares a fills en general. Aquesta mesura també s’aplica actualment en les herències i donacions l’impost de les quals a pagar-li correspon a la Generalitat com a recaptadora. Els ingressos deixats de percebre per l’Ajuntament per aquest concepte serien un mal necessari en comparació a les operacions que podrien realitzar-se en l’actualitat entre pares i fills sense necessitat d’esperar a fatídics desenllaços per estalviar-se la plusvàlua, principalment si tenim en compte d’altra banda que aquest impost fins i tot resulta confiscatori en la majoria dels casos i no respon a cap servei per part de l’Ajuntament.

El tercer incentiu d’índole fiscal que proposem és la revisió immediata del cadastre de Benissa atès que els nivells assolits en el valor dels immobles urbans com a conseqüència de la revisió cadastral de l’any 2005 resulten igualment excessius, i sobrevalorats en un trenta per cent actualment i de ben segur dins de més de cinc anys.

Des de 2008 que a l’Ajuntament de Benissa, el Partit Popular no fa política, només cal mirar l’ordre del dia dels plens municipals, és una altra cosa la que impera, però quedar-se quiets perquè escampe en matèria fiscal i en reformes d’un altre calat tan necessàries per a la nostra economia local , no va a treure’ns de cap crisi. Això mai ha funcionat, la fe mou muntanyes però no ompli frigorífics.

* Vicent Cabrera Cabrera és regidor portaveu del PSPV-PSOE a l’Ajuntament de Benissa.