Salten les alarmes a la costa valenciana

Pel seu interés reproduïm aquest article aparegut al diari català La Vanguàrdia amb data de 12 de gener de 2006:

L’hi ho deia un constructor de Xàbia al seu Conseller Delegat: “com no les col·loque en un any me les menge”. Es referia aquest empresari als 300 xalets de luxe que ha construït en un dels paratges més bells del Mediterrani valencià. El comentari no era espontani. Com ell, molts empresaris del sector de la construcció estan estressats. Tenen pressa. Perquè saben que l’època de les vaques grosses en el sector immobiliari té data de caducitat. No tant per la caiguda de la demanda, principalment europea, que segueix amb força. Sinó perquè s’ha construït tant, s’han planificat tantes urbanitzacions, tants centenars de milers d’habitatges al País Valencià, que l’excés d’oferta, unit a altres factors conjunturals com l’augment dels tipus d’interès, amenaça amb paralitzar el mercat.

Seguint amb Xàbia, aquest passat estiu, per primera vegada en molts anys, es podien veure abundants cartells de “es ven” o “es lloga” en ple mes d’agost. No era l’únic lloc. En altres belles localitats de la costa com Altea, Dénia, Cullera o Benissa es repetia el fenomen. Un bon amic, empresari del ram, m’ho confessava: “crec que ja hem tocat sostre”. Recentment, alguns directors de bancs de les comarques de La Ribera, La Safor i La Costera m’han confessat que per a “treure’s de damunt” alguns habitatges “hem aconsellat a les immobiliàries que baixen els preus o no les van a poder vendre”.

El contradictori de l’assumpte és que el remolí urbanístic valencià, amb l’estreta complicitat de desenes d’ajuntaments, aposta per construir en aquesta comunitat més d’1,5 milions d’habitatges en els pròxims deu anys. I ocupar més de 90 milions de metres quadrats. La pregunta que molts valencians es fan és si hi ha clients per a tantes cases, xalets, pisos, apartaments, bungalous, com s’estan edificant, a la costa i a l’interior. Però sembla ser que ningú vol abordar amb rigor aquesta qüestió, ni racionalitzar l’ocupació del territori. Ni l’administració, ni el sector de la construcció -els grans promotors-, que, per a bé o per a mal, segueixen sent, al costat del sector serveis i en detriment de les indústries tradicionals manufactureres, el principal motor de l’economia valenciana, semblen plantejar-se’l. Haurien d’escoltar algunes alarmes que ja s’han disparat.