Sense festa de la Puríssima; per Joan Josep Cardona

Era previsible l’anul·lació de les festes de la Puríssima de l’any present. Les raons són poderoses. Vivim sota els efectes d’una epidèmia viral molt seriosa amb unes mesures de contenció necessàries. I una festa que com de fet és la nostra amb emocionant aglomeració humana és el camí directe a un contagi majúscul. Davant això cal acceptar la situació i com han fet en altres festes suprimides per eixa causa buscar les alternatives des del consens. Festers i festeres, autoritats, associacions i el sector empresarial decidiran amb el seu bon criteri.

Quan una situació com aquesta es presenta sempre hi ha una pregunta evocant si en algun instant de la nostra història s’ha viscut un episodi semblant. Llevat dels anys 1937 i 1938 suprimida a causa de la guerra civil no n’hem tingut altre precedent de força major, però sí de consens, com veurem més avant. La festa de l’any 1936 encara es va poder fer malgrat la preocupació sentida per l’ajuntament que en sessió municipal recomanava al rector de la parròquia una certa prudència en les manifestacions públiques i derivat d’un intent d’alteració de la processó del passat divendres sant. En eixes festes patronals, com les de l’any 1932, ja se celebraven sota la direcció de la denominada “Gran Asociación de Hijos de la Purísima Chiqueta”, nascuda del si de la parròquia i d’ençà que l’ajuntament havia declinat seguir essent l’organitzador. La corresponent a l’any 1939, acabada de finalitzar la guerra, es va poder celebrar dins de la precarietat del moment. Destruït el reliquiari en la guerra se’n va construir un de nou de fusta on la imatge de la Puríssima va romandre en ell fins que dos anys després se’n construí un de metall per la firma Orrico de València. Diu el pare Fabregat en la seva història que la banda militar de les “Flechas Negras” aquarterades a Benissa acompanyà la processó.

Però tal com hem dit sí que tenim informació d’una alteració de data i que és la corresponent a l’any 1929. Fou l’any en què acabades les obres de la nostra església actual es procedí al trasllat de la Puríssima des del temple antic de Sant Pere. Per a tan solemne ocasió es va considerar oportú que en lloc de ser el quart diumenge d’abril es passés al 29 de juny, que era dissabte i festa del patró Sant Pere. A eixe efecte les festes tradicionals d’abril foren molt senzilles i quasi internes per a donar més força a la gran festa programada per a juny. I, efectivament foren impressionants en durar des del dia 29 de juny al 7 de juliol. El mateix dia 29 en la vella església es féu la solemne missa en honor a Sant Pere mentre feien entrada a Benissa les bandes de música contractades. El dia 30, traslladada la Puríssima al seu temple la missa fou presidida per l’arquebisbe de València monsenyor Prudencio Melo. El sermó predicat per mossén José Julià canonge magistral de la catedral de Saragossa. La capella coral del convent de franciscans reforçada per cantants de València que interpretà la missa de Céssar Frank fou l’encarregada de la part musical.

L’octavari procedí amb funcions religioses solemnes i amb el concurs dels sermons predicats per religiosos fills de Benissa com els franciscans Justo Sendra, Zacarias Ivars, Josep Puigcerver i Manuel Fabregat, els caputxins fra Fidel de Benissa i fra José Calasanz de Benissa i mossén Jaume Marco. No fou menys l’actuació de les bandes de música on excel·liren els concerts de l’Orquestra Simfònica de València, la del Regiment d’infanteria Guadalajara de València, la de Benissa i la dels “Exploradors” de Dénia. Els focs artificials foren treball encarregat a la pirotècnia Ivars de Teulada, considerada en aquells temps molt novedosa. Acabaren les festes amb “una gran retreta con hermosos faroles” i un castells de focs artificial i una “Gran traca final”.

Així fou com els nostres avantpassats decidiren ajornar la tradicional festa d’abril amb altra data. És evident que els moments que vivim són estranys i sóc conscient que durs de passar. Tan sols estem a l’inici de la quarantena i queden per davant dies de prova que ens han de posar a tots en situacions que ens són desconegudes. Dies on hem de tornar els ulls als problemes que van sofrir els nostres majors, aprendre d’ells i rellegir la nostra història per constatar la nostra grandesa com a poble on tal com se’ns diu ara “units vencerem”. També estem en temps on hem d’aprendre les virtuts de la solidaritat, del saber-nos cuidar els uns als altres i de posar de la nostra part, i segons les nostres aptituds en disposició al servei dels demés. Temps també de formar-se en proves i de viure la introspecció personal en el silenci.

Ànim als festers i festeres. Esperança