Solidaritat ciutadana, per Montserrat Murillo Barbero

Pel seu interés reproduïm aquesta carta del lector apareguda al diari EL PAIS el 12 de febrer de 2004:

El divendres passat, 6 de febrer, vaig prendre un autobús d’Alsa-Enatcar amb trajecte Alacant-Benissa. Quan estava estacionat en la parada, em van furtar la bossa dins l’autobús. La meua situació en aquell moment era desesperada, ja que em trobava en una ciutat aliena, sense documentació, targetes bancàries, diners ni mòbil.

Des d’ací vull donar les gràcies als tres xics argentins que em van deixar utilitzar el seu mòbil per a poder donar de baixa el meu. Gràcies a la parella de la policia local que em va atendre i, sobretot, a l’agent que em va traslladar a la comissaria, em va oferir el seu mòbil i em va donar tots els diners solts que duia. Mil gràcies, Sebastián. I gràcies als agents de la policia nacional que em van facilitar la cancel·lació de les meues targetes i em van posar en contacte amb la meua família.

Però aquesta cara amable també té la seua creu, just la de la persona que més solidària hauria d’haver-se sentit, la responsable de l’oficina d’Alsa-Enatcar. Només vaig aconseguir que em permetera cridar a la policia després d’haver-me dit que no podia deixar-me entrar en l’oficina per ser privada, ni utilitzar el telèfon perquè no era públic i suggerir-me que cridara des d’una cabina. Ni tan sols em va estendre el certificat per a poder continuar el viatge fins a Benissa.

La queixa ha estat remesa al servei de reclamacions d’Alsa-Enatcar. A ella només puc desitjar-li que es trobe alguna vegada en una situació semblant perquè puga comprovar, de primera mà, la solidaritat dels seus conciutadans.

Enllaç
Notícia original