Un creador de formes i colors, per José Díaz Azorín

M’emociona profundament escriure sobre grans amics en aquestes circumstàncies.

A Salvador Soria el vaig conèixer personalment en la segona meitat dels anys 50 a València, recentment tornat de l’exili, en reunions celebrades en un bar proper al Palau del Marqués de Dosaigües, en l’època en què ja formava part del Grup Parpalló. I vaig conèixer la seua pintura de llavors en l’exposició II Saló de Tardor de València en 1957, on se li va concedir el primer premi.

Ha passat molt de temps i considere que no és el moment d’analitzar l’evolució que al llarg d’aquests anys ha experimentat la seua obra, i no em referisc només a la seua pintura, sinó també a l’escultura i obra gràfica, concretament al gravat calcogràfic.

Com a amic vaig assistir a l’acte del seu nomenament com a acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles a València, realitzat a l’edifici del Museu Sant Pius V.

El meu gran reconeixement és per la seua obra d’abstracció matèrica, ja que Salvador Soria ha sigut un autèntic gran creador de formes, colors i estructures, utilitzant materials com el metall i la fusta. Uns elements bàsics en la seua obra que es troben influenciats amb tota probabilitat per les fortes sensacions i records infantils viscuts entorn de les fustes i ferros rovellats dels vaixells destrossats o en reparació del seu barri del Grau a València, on va néixer el 1915. Una cosa que li ha permés la utilització d’uns materials d’expressió molt singulars.

No és moment de comentar detalls sobre la vida que va portar durant el seu exili a França, on va conèixer Arlette, esposa i companya de tota la seua vida. El fet que durant anys va ser silenciat per la seua condició d’exiliat polític i per la seua ideologia, no va ser suficient per impedir el gran reconeixement de la seua obra, que al llarg de la seua evolució li ha concedit un enorme i merescut prestigi internacional.

Salvador Soria Zapater ha sigut i serà sempre un dels grans artistes plàstics espanyols. La seua obra transmet la força amb la qual al llarg de la seua vida ha fet front a totes les greus contingències. També amb el seu gran sentit i testimoniatge ètic, gaudint de la creació solitària i independent i l’entranyable vida familiar, al costat d’Arlette, i els seus fills Cristina, Carmen, Martina i Salvador, als qui envie una forta abraçada.