Un fi de festa mogudet, per Francesc Blas Morent

La crítica social que any rere any fan les filades de moros i cristians de Benissa, ha colpejat durament el macroprojecte urbanístic dels dos camps de golfs, les 4700 vivendes, els hotels i restaurants, que pretenia urbanitzar més de 3,6 milions de metres quadrats en la zona de la Ràpita, englobant les partides del Binyent, el Bombí, part dels Lleus i Benimarraig.

Tot i que aquest projecte ja ha sigut retirat, l’opinió ciutadana, recelosa de l’aparició d’un nou projecte, ha volgut fer-se sentir, una volta més, en la seua negativa a urbanitzar aquest paratge sota els paràmetres presentats dels camps de golf.

La consciència ciutadana, contraria a aquests tipus de projectes urbanístics ha tornat a parlar gràcies a l’esforç de la filà capitana del bàndol moro, els Taifes Eslaus, aquest dilluns. Però, aquesta crítica, ens consta, va ser demanada a l’Associació de Moros i Cristians de Benissa per més d’una comparsa, que davant d’aquest allau monotemàtic, li l’oferí als capitans moros.

Açò és, doncs, una mostra més del rebuig del poble benisser a aquests tipus de projectes urbanitzadors, a més de fer veure que és un tema que preocupa, força, a la gent del poble i que segueix estant viu.

La Coordinadora per la Protecció del Patrimoni Agrícola portarà al pròxim ple de l’ajuntament, el dia 12 de juny, una nova moció, recolzada per tots els partits polítics de l’oposició, els veïns afectats i el col·lectiu El Runar, en la qual s’inclouran dos punts, un referent a la desclassificació de la Ràpita, i l’altre, en què es debatrà la inclusió d’un punt en el PGOU de Benissa per deixar les partides rurals com estan en l’actualitat. Aquest últim punt és molt necessari, ja que entenem que un projecte semblant podria afectar qualsevol altra partida del terme municipal de Benissa, i això, no anem a permetre-ho.

Ara falta veure què és el més important per als nostres representants polítics, els interessos urbanístics de les grans empreses forasteres, que a colp de talonari hipotequen el nostre futur, o la gent del poble, el treballador, el camperol, que per diverses raons, sentimentals o simplement com a distracció, conrea l’àrdua terra que ha vist i fet créixer el poble de Benissa.