Un purissimero com cal; per Joan Josep Cardona

A les vespres de les nostres festes patronals trobem en la vella tradició benissera el frenètic posar en situació de revista la façana de les cases que habitem. Si el nostre domicili particular està ubicat en la volta de la processó compta amb el reforç de la neteja general que mana fer l’ajuntament. Tot això està regulat d’antic. Els curiosos podran trobar les ordenances manades redactar al notari míser Vicent Ayerve allà pel segle XVII pel batle Lluís Feliu Ivars del Pobil. Concretament l’article 28 diu textualment “Sia manat al femater de la vila prevenir-se d’aixada e los adients atifells per fer batuda general de brutícies que trobar veja per la dita volta major de la processó de la Puríssima“. Ja es pot veure aquí que la nostra Puríssima gaudia de l’estima i veneració absoluta. Però com la Benissa d’aquells dies encara tenia murs i dos portes que la deixaven tancada de nit queda clar que de l’actual plaça del rei Jaume fins la serra de Bèrnia tot era un erm ple de brossa i pinars. Res diuen les famoses ordenances de la higiene que en aplegar les festes majors del nostre poble s’havia d’observar en allò que se sol dir “la defora”.

Amb una mica d’imaginació podríem veure antigament aquell lloc amb la supèrbia població de cambroneres, fenàs, esbarzers i algun que altre fonoll que segles després inspirarien al metge Don Lluís Garcia la lletra del nostre himne quan es canta allò de “barrancadas i lomas donde canta el ruiseñor”, així en castellà i amb rima de quarteta, cosa que encara continua i a més amb bosc salvatge de pins. Però pocs anys després de fer fortuna el nostre himne amb la música del mestre Bertomeu la defora del Pla dels Molins va veure construir cases, grans edificis i un que altre xalet de luxe. Més tal explosió urbanística no fou contemplada pel nostre ajuntament digna de gaudir de l’eficient mesura higiènica per quan aquelles pragmàtiques del segle XVII ja ni es troben en això que se sol dir “Arxiu històric” dedicat a una glòria local, malgrat tot. I com això és un eximent de les responsabilitats municipals “las barrancades i lomas” segueixen essent això. Un simple femer.

En existir entre els habitants d’aquella part del poble un sentiment de declarar-se independents del municipi s’han arreplegat firmes per establir la fita del terme a casa dels Feliu. Com de moment encara no es tenen els servicis de neteja s’ha procedit a organitzar-se en tandes a fi de deixar aquella part del poble neta i polida. Així podem veure en la fotografia que il·lustra aquest article a un digne ciutadà d’aquell veïnat armat d’aixada i resta d’utensilis, perfectament uniformat i amb les mesures de seguretat pròpies per treballar en camí real. El munt de brutícia, com de moment encara està pagant contribucions a l’ajuntament, s’ha deixat perfectament ensacat i ordenat a vora del camí real. Està just al cartell on està dibuixada una palmera i els indicatius de platges, museus, llocs emblemàtics als que tan sols falta afegir el lloc on s’han d’abocar eixes deixalles, situació geogràfica que no ve descrita en els rebuts municipals de l’IBI i altres contribucions que religiosament paguen els veïns d’aquella “defora” tan deixada i oblidada inclòs en temps de propaganda electoral. Ara que ben mirada la cosa les bosses grogues no desdiuen en res d’aquella bruta i desolada entrada de la Benissa. Formen part del paisatge.