A Pérez Fenoll se l’emporten a l’hort

Pel seu interés reproduïm aquesta notícia apareguda al diari LAS PROVINCIAS el 27 d’octubre de 2008:

Corria l’última setmana del mes d’agost quan el batle de Benidorm, Manolo Pérez Fenoll, assegurava contra vent i marea que no aspirava a la presidència provincial del PP. Els seus objectius de futur se centraven a substituir l’exconsellera Gema Amor -coneguda zaplanista-ripollista- al capdavant dels populars benidormers. Amb permís, clar, del ja exsenador Miguel Barceló i de la seua filla Ángela, membre de l’equip de govern de l’Ajuntament liderat per Pérez Fenoll i per a qui el sogre d’Eduardo Zaplana reclama la presidencial local.

Les confessions del quasi segur aspirant a la presidència dels populars a la província d’Alacant en el congrés del 14 de desembre en el Teatre Circ d’Oriola es produïen en un refugi de la plaça de bous de la capital del turisme de la Costa Blanca. Coincidien amb la feina de Juan Serrano Finito de Còrdova i tenien per testimoni a Paco Romero, empresari dels bous que, segons Mundotoro, camina, com qui diu, en cerca i captura per gent de la tauromàquia per a ajustar-li els comptes. Econòmics, per descomptat.

Dos mesos després, a Pérez Fenoll se l’emporten a l’hort. Ho ha aconseguit aquest polític callat, treballador, maniobrer, maquiavèl·lic i que procura estar sempre en segona fila, nascut a Benissa i que respon al nom de David Serra. La seua jugada, si li eix, és perfecta: Ell compleix a mig fer la petició del cap, Paco Camps, i col·loca dins del tauler maleït a un dels polítics que menys s’ha significat a l’hora de jugar als escamots.

David Serra ha aconseguit amb extremada habilitat eixir-se’n de la crema en què el volia ficar el president Camps.

El de Benissa era, amb quasi totes les cartes de la baralla en les seues mans, el candidat del Molt Honorable President per a fer un pols amb la seua bèstia maleïda a Alacant, José Joaquín Ripoll. Perquè la candidatura de Serra s’haguera entés perfectament en totes les comarques com la proposta de Camps. Beneïda pel president i amb l’impagable suport del secretari regional del partit, Ricardo Costa, amic i protector del benisser.

L’aposta era massa arriscada. Serra, amb habilitat, va aconseguir en el congrés regional de València seguir en l’equip de comandament i col·locar en la seua targeta de visita el molt apetitós càrrec de sotssecretari regional d’Organització.

Com a correspondència a la confiança de Camps i de Costa, el seu compromís va ser claríssim: convèncer Pérez Fenoll per a liderar una candidatura alternativa a la de Ripoll i lluitar per arravassar-li al primer zaplanista de la Comunitat Valenciana el comandament dels populars de la província d’Alacant.

Com a tota negociació té les seues contrapartides, a Pérez Fenoll se li ha assegurat que si el pols li eix mal (perd el congrés provincial), tindria com premi de consolació la presidència local de Benidorm. De convèncer Miguel Barceló s’ocuparia el mateix Camps, que aprofitaria l’oportunitat per a recordar-li a l’exsenador el seu vistiplau a designar com a hereu en la Cambra alta al seu nét, Agustín Almodóbar.

Si fiquem en una coctelera tots els ingredients d’aquesta estranya beguda aconseguirem un beuratge molt del gust de Paco Camps i el seu equip més fidel, però amb sabor amarg per a Ripoll i la seua gent. Sabor amarg a pesar de la cridada de Camps assegurant-li a Ripoll que no està darrere de la més que probable candidatura de Pérez Fenoll. És un gest obligat després de la renúncia del president de la Diputació d’Alacant a substituir a Luis Díaz Alperi en l’Ajuntament en favor de Sonia Castedo. Perquè aquest va ser un dels acords del pacte d’última hora. Clar que són molt pocs els que creuen que el llop Camps no vol mossegar a la Caperutxeta Ripoll. El Molt Honorable President és possible que oblide, però no perdona.