Benissa, operació tir en el peu del PP; per Miquel González

Fa temps, i quan dic temps em referisc a anys, que el Partit Popular veia cansat el llavors batle de Benissa, Juan Bautista Roselló. Ho sabia la cúpula del partit, amb José Císcar al capdavant, i tots els seus regidors. En ple fragor de les lluites del PP, Roselló s’havia implicat en el bàndol campsista, i havia participat en l’operació per a fer fora a José Joaquín Ripoll de la Diputació d’Alacant. Corria l’estiu de 2011, i com a premi Roselló va ser ascendit a diputat provincial de Cultura, sota la presidència de Luisa Pastor. Tot un envit, davant una cartera amb tanta projecció pública, sobretot a Alacant ciutat -on va haver d’auxiliar Miguel Valor per les penúries del consistori de la capital- i també un nou repte per a un alcalde que ja complia 12 anys en el càrrec i començava a mostrar senyals d’esgotament.

A partir de 2011, Roselló, alcalde en minoria, però amb el recolzament d’un mariachi del partit de Blasco, va centrar la seua activitat quasi exclusivament en el Palau Provincial de la Diputació. L’agenda pública el comprometia i els avatars de Benissa prompte van començar a formar part d’una segona o tercera prioritat. O fins i tot, alguns dels seus enemics li retreien que el consistori benisser es governava des d’una tablet enmig de l’AP7.

La crisi econòmica creixia. Roselló es desplaçava a Alacant amb cotxe oficial: l’arreplegaven i el portaven. Però un veí li va cantar les veritats. I clar, açò, en els pobles xicotets passa factura. Roselló va deixar el BMW platí del parc mòbil i va recuperar el seu Citroën per a fer el trajecte de Benissa a Alacant, una o diverses vegades al dia. Els seus regidors el buscaven, però ell no estava. O no es movia res, o es movia quan ell creuava el peatge de l’autopista.

En eixes va caure el principal instrument de creixement d’un municipi, el PGOU: anul·lat en 2013 pel Tribunal Suprem. Allò fet nou no valia, allò invertit passava a ser rústic. Una ruïna. Però tot va seguir igual. Roselló a Alacant, els seus regidors desesperats. L’assumpte ja es va fer impossible i va arribar a l’orella de José Císcar, amic íntim i coneixedor de la realitat de Roselló. El propi alcalde era conscient del que passava i, fins i tot, estava ja disposat a no presentar-se a un quart mandat. Però les coses venien mal dades per als populars: els casos de corrupció no donaven descans. Calia salvar els mobles: i Benissa podia ser un valor segur. Se li va dir a Roselló que fera un últim esforç i que repetira.

Mentre, el municipi, com tots, un formiguer: que si naixia Podem, que si un desnonament, gent demanant treball, etc… Roselló es va presentar amb la promesa de deixar el càrrec, quan es poguera, sempre que garantira la continuïtat del PP. “Que no ens passe el de Monòver, que l’alcalde ha dimitit i ens ha garantit que tot estava nugat; al final, els independents han donat el vot al PSOE”, es deia en parlar de l’operació Benissa.

Roselló volia anar-se’n. És més, si Císcar presidia la Diputació, anava a ser un home fort. Però va aparèixer un obstacle: C’s va frenar el líder popular i César Sánchez va ser elevat als altars, per la qual cosa el lloc de diputat per la Marina Alta se’n va anar a Calp. Roselló s’havia quedat sense cadira, i a més d’alcalde, amb la il·lusió minvada. Va passar el temps, es va garantir l’estabilitat (amb el regidor de C’s que ara ha votat a Reiniciem) i la promesa que deixaria el càrrec. L’alcalde benisser va posar dos condicions: que l’obra de la variant de l’AP7 fóra adjudicada (sembla ser que a OHL) i inaugurar la nova Casa de Cultura. Ningú va posar impediments. Però clar, calia preparar la transició i evitar un altra situació com la Monòver. Roselló va complir. El 17 de desembre va inaugurar les anomenades Cases de la Puríssima i va entrar el silenci sepulcral. El dilluns 19 va presentar la dimissió com a alcalde sense avisar a ningú: un WhatsApp a Císcar i un altre a Bonig. César Sánchez es va assabentar per la premsa. La transició? Ni cap conversa -almenys que transcendira- amb el regidor de Ciutadans, que era la clau, ni amb el seu equip del PP. Com se sol dir popularment, el següent que tanque la porta. Doncs açò.

Després va arribar la tempesta perfecta, impensable fa mesos. L’esquerra barallada de Benissa subscriu un pacte i el regidor de Ciutadans, clau, després d’una ronda de converses amb tots, opta per recolzar l’alcalde de Reiniciem. Ni en els millors somnis: un tir en el peu del PP en tota regla. Com un crim perfecte.

Pel seu interés hem reproduït aquest article d’opinió aparegut l’11 de gener de 2017 al diari electrònic Alicante Plaza