Els nous canvis efectuats en la Conselleria de Cultura són els enèsims que es produeixen en els últims anys en el departament de l’Avinguda de Campanar, on sembla impossible consolidar equips estables.
Els governs populars no només han desdoblegat, per a després refondre, direccions generals o han canviat el titular de la cartera fins a sis vegades en nou anys sinó que en l’última etapa han arribat a desfer el recorregut i a deixar a un costat o modificar molts projectes milionaris que tan sols un any abans era emblemàtics.
L’eixida de David Serra és encara més xocant perquè tot just duia sis mesos al capdavant d’una Secretària Autonòmica de Cultura a la qual es va assignar, a més, la responsabilitat de la política lingüística. La parcel·la de poder d’aquesta àrea era considerada com una Conselleria de Cultura en si.
Però a més, l’eixida de Serra es produeix quan s’acaben de presentar per al seu debat els pressupostos de 2005, elaborats pel propi Serra i en els quals es dibuixava el seu particular model d’actuació en la parcel·la cultural. Gómez haurà d’heretar-los i, per tant, assumir-los sense cap capacitat de modificació.
Però a més, entre les mans, Serra tenia projectes i lleis en marxa com el disseny de la nova Ciutat del Teatre, la Fundació del Palau de les Arts, la Llei de les Arts Escèniques, la de Patrimoni Immaterial o la de Propietat Intel·lectual… Projectes que Concha Gómez haurà de negociar, aprendre i treure avant a velocitat de vertigen.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?