Un poni perdut entra en una casa de Benissa i ningú el reclama

Qui no ha perdut alguna vegada les claus o la cartera? Fins i tot el mateix Manolo Escobar en una de les seues cançons perdia el carro. Aquesta vegada la realitat supera la cobla ja que un bonic poni de color blanc cerca al seu amo.

Tot va ocórrer quan el dimarts a les 14.45, Ana Grimalt, veïna de la partida Canor de Benissa, va veure des de sa casa com aquesta miniatura de cavall es passejava tranquil·lament per davant del seu bancal, entre els arbres fruiters de la finca que té tot el perímetre rodejat amb una tanca.

“Em vaig sorprendre molt -va comentar Ana- però com m’agraden els animals em vaig apropar i el vaig acariciar pensant que aviat arribaria algú buscant-lo”.

Davant la sorprenent visita, Ana va descobrir que l’animal va entrar per la porta corredissa que va quedar mig oberta per una avaria del motor. Esperava l’arribada del tècnic per arreglar-la, quan, pel que sembla, va entrar el poni blanc, molt ben cuidat, amb la corretja al coll del que encara estava enganxada a una corda.

En comprovar que passava el temps i no apareixia ningú darrere de l’animal, va pensar ràpidament a quin dels seus veïns podia pertànyer aquesta “preciositat de poni”. Però va comprovar que no pertanyia a cap veí proper.

Ana va optar per cridar la policia local de Benissa per si algú trobava a faltar la “mascota”, i quina va ser la sorpresa, quan li van contestar que no tenien cap avís al respecte.

Amb l’esperança de trobar el propietari, Ana, el va amarrar a una perera que té al bancal davant de sa casa. És un animal mans perquè “en veure el seu comportament em vaig adonar que està acostumat a estar amarrat”. Segons l’improvisada cuidadora, és un exemplar “molt tranquil i sembla que està molt ben cuidat». Ella el va alimentar amb herba i li va donar de beure.

Un sorprenent visitant a la casa de la partida Canor que ahir al migdia coneixia el seu nét David, de 10 anys, que passava uns dies amb son pare i tornava a casa per quedar-se amb la seua àvia i sa mare.

Va ser una sorpresa per al xiquet que malgrat agradar-li molt i encapritxar-se amb aquest poni tranquil, li van deixar ben clar que era impossible quedar-se’l, ja que encara que no apareguera el seu amo “això seria una altra boca més que alimentar i requereix moltes cures”, va dir entre riures l’àvia. A més va afegir que “quedar-se ací no pot ser i en el seu pis no cap” va bromejar Ana Grimalt.

Un nou joguet, temporal per al seu nét, al qual, de moment, no han volgut posar nom, segurament per no agafar-li més afecte del que ja li tenen en només dos dies.

Grimalt va seguir investigant sobre qui serà el seu amo sense obtindre cap resultat, per la qual cosa va decidir cridar la Guàrdia Civil que tampoc tenia constància de la desaparició d’aquest animal.

Amant dels animals, prova d’ells són els dos gossos ben cuidats o el seu corral de gallines, va decidir donar-li de menjar un suculent menú a força d’herba recentment tallada, pa i aigua per calmar la set d’aquest autoconvidat.

Va passar la nit i va cridar de nou a les dependències policials sense obtindre cap novetat.

La d’ahir, va ser una jornada pendent del telèfon mentre ultimava les gel·labes que cus per a aquestes festes de moros i cristians de Benissa, ja que Ana és modista i entre la seua clientela, les festeres xicotetes que es provaven els seus vestits es mostraven impacients per eixir a jugar amb el poni.

Les hores passen i encara que assegura agradar-li molts els animals fa una crida per “si algú ha perdut el seu animal i vull que sàpiga que està a ma casa”.

L’afecte no li falta i aquesta bonica estampa en què es reflecteixen les mirades d’ambdós protagonistes que es fonen com si tota la vida hagueren estat junts, té les hores comptades ja que assegura que “esperaré un dia més i si ningú el reclama, lamentant-ho molt, hauré de lliurar-ho a la protectora d’animals”. Un final incert per un poni blanc i noble. O no.