Rebuscant per Internet he trobat aquesta referència sobre el poble que data de setembre de 1845. Es tracta d'una part del llibre "Biografia del General Joaquin Acosta" escrit per Soledad Acosta de Samper i que es pot veure a la web següent: http://www.lablaa.org/blaavirtual/historia/bio/bio35.htm
El tros que parla de Benissa diu així:
A las ocho llegamos á Benisa, aldea grande con una buena iglesia de piedra. Entramos á la plaza en el momento en que conducían á enterrar á un joven del pueblo; los asistentes iban todos con capas azules, como he visto en Pasto. Mientras que aguardaba el almuerzo, llegó el General Espeleta con una compañía de cazadores y veinticinco hombres á caballo, que se formaron en la plaza. Los oficiales de la compañía iban á pie, pero llevaban las maletas cargadas sobre un macho.
Las voces de mando y evoluciones que ejecutaron en el estrecho campo que permitía la plaza, eran iguales á las nuestras, aunque el uniforme y divisas son distintos. Despachado el almuerzo, me volví á poner en marcha por un camino áspero y pedregoso, por en medio de viñas, olivos, granados, algarrobos, higueras, etc.
Se detuvo en el camino para examinar un mosaico curioso y las ruinas de un templo antiguo. Atormentado por el ardiente sol de medio día, pasó por la garganta de un cerro que había sido fortificada por los moros, y que hoy es guarida de contrabandistas, dice.
De repente, y mientras que se había desmontado para ver de cerca una formación de rocas calcáreas, lo sorprendió un aguacero, lo cual lo obligó á montar y seguir mar cha rápidamente. Llegó á Villajoyosa ya entrada la noche, y se fue á desmontar en casa del dueño de la cabalgadura. La mujer de éste lo recibió muy bien. Encendió fuego é hizo chocolate y coció algunos huevos para el huésped, mientras que al marido sirvió unas sopas con tomate y pimientos. Después de descansar allí algunas horas, continuó su viaje con buena luna.
Els dubtes que tinc són si en aquest any la carretera, i ens especial el tram del Mascarat ja estava acabada. Podria ser que la garganta a què fa referència en el seu camí cap a La Vila fóra el Mascarat? I després, el "mosaico curioso y la ruinas de un templo antiguo" que diu que visita abans d'arribar a la garganta, de què trobes que podria tractar-se?
No sé si dona a entendre també que puguera haver algun establiment de menjars a la Plaça de l'Església Vella, potser és arriscar-se massa...
Maulet
Vejam el que se del que en preguntes.
En primer lloc la data de 1845 correspon a un període molt convulsionat en la nostra àrea territorial. És el que es coneix per “Dècada del retrocès”. Es tractava de les eternes lluites entre progressistes i conservadors que tanta febra donaren a l’estat espanyol al segle XIX. En eixe context cal enmarcar la cèlebre rebel·lió progressista encapçalada pel coronel de cavalleria apartat del servei, Pantaleó Boné, natural d’un poble de la zona d’Osca. Va sublevar a unes tropes de carrabiners a València i va fer una incursió sobre Alacant aplegant a fer·se amo de la situació en Alacant capital i amenaçant a Alcoi. Per repel·lir l’acció (tambè hi havia aixecaments a Cartagena i altres places) vinguè el general Roncalli des de València amb fort contingent de tropa.
Obviament tambè als pobles hi havia situacions complicades. Per una part Boné demanava als alcaldes que posaren a la seua disposició les Milícies Urbanes, i per altra Roncalli manava bands on advertia que tots aquells que recolzaren a Boné serien passats per les armes. Per la nostra comarca era l’arbitre de la situació Sendra, cap de facció natural de Pego. Per la part de dalt estaven els Orduña, a Guadalest, i amb vincles familiars a Benissa. Anys després (1848) tingueren lloc en aquella plaça greus accions que acabaren en un grapat de morts. Sendra, amb molta influència aquí a Benissa, no va recolzar a Boné. Després de ser vençut Boné per Roncallí acabà la seua aventura essent afusellat a Alacant.
Com veus la situació era confusa i en cada poble es vivia el moment amb preocupacions. D’alguna forma tots els pobles tenien una momentànea i circunstancial guarnició. De Benissa puc a fermar que en 1846 mor un capità, natural d’Oriola. La mort sembla que és per causa natural. Les milicies, per ordre superior foren abolides. Més avant tornarem a veure·les. És un altra història.Aquesta era la situació que explica la presència a Benissa de gent com el general Ezpeleta. No crec siga Joaquin Ezpeleta i Enrile, per quan el seu grau en eixos anys era molt superior per ocupar·se de passar marors per eixos mals camins, però res es pot descartar.
La fonda o hostal que dius ha de ser la de Baptiste Ferri. El local, si fem cas del que diu Madoz (1834) era un alberg de poques condicions de comoditat. Obviament que estava en lloc cèntric, i els voltants de l’església de Sant Pere ho eren. El temple enderrocat pot ser les restes de la vella esglèsia d’Ifac i el mosaic el que descriu Cavanilles, ço és el dels Banys de la Reina, a Calp.
La carretera no estava encara feta, perquè precisament en eixe any de 1845 la Diputació Provincial, a instàncies de Roncalli, encomana a l’ingenyer Agustín de Elcoro comence a fer els treballs preliminars de projectar·la. Els viatgers seguiem passant molt malament cap a Alacant pel barranc del Mascarat per un camí infernal. La carretera ja la podriem tindre llesta uns anys més avant.
Voleu deixar un comentari a la notícia?