Estimat Joan Josep,
he estat, no fa massa temps, en la zona de Beniver, davall de la casa dels Selva. Allò sembla un camp de batalla, més bé sembla la situació actual a l'Iraq. Són coses del PAIs que estem patint al nostre benvolgut País Valencià. Bé, t'ho dic perquè em ve a la memòria quan antigament per la Pasqua els xiquets hi anavem a eixe lloc per menjar-nos la mona amb l'ou inclós, que nosaltres i la gent d'aleshores l'anomenaven "les roquetes". És així, com es deia aquell lloc, no?
Em pots dir alguna cosa d'aquest nom de lloc, tal volta se li deia així perquè era tot un llosar aquella zona?
Salutacions i gràcies de bestreta.
Pepe Pepero
Benvolgut amic:
No he volgut anar a veure aquell desgavell, i no crec que o torne a veure perquè vullc tindre encara a la memòria fresca la imatge aquella del Beniver idil·lic de quan érem menuts.
Efectivament tots nosaltres li hem dit a aquell lloc “Les Roquetes” però en sembla que és un topònim coloquial, de xiquets tal vegada. Jo no el done com a topònim consolidat perquè no he trobat mai cap paper que en faci variar el nom que done al darrer llibre meu i de Maria José. Allí al llibre ens referim a eixe lloc com a Beniver, si be al principi de la costera li donem el nom de Pinar de Selva, topònim també més modern i que no va més enllà de l’any 1940, moment en que Don Luís de Selva i Colomer de Mergelina es casa amb Donya Clara Cabrera Abargues i fa allá la seua casa d’estiueig. Don Luís, home entremetent i que treia pa de les pedres, va treballar part d’aquelles roques emprant, si fera falta, dinamita. Alguns trossos els va plantar de vinya de vi i altres, la major part, era tot un roquisar difícil de traure·li producte.
Un pena que hajam deixat perdre una zona que ben urbanitzada haguera fet glòria de veure. En fi..
Voleu deixar un comentari a la notícia?