Pregunta: Canvis al poble i edificis desapareguts

Veig que fa anys que no has vingut al poble. Hi ha un munt de preguntes a que contestar. És una sort que a Benissa hi tenim ara una colla de jovens saberuts, grans patriòtes i bona gent que fa possible aquest fòrum que està tenint un èxit insospitat. ¿Qué no haverem fet nosaltres a la seua edat amb els mitjans que ara tenen? ¡Quanta i quanta improvisació, bona voluntat i pobresa ,en tots els sentits, que teniem en aquells moments!

Deixem nostàlgies i anem per feina, estimada amiga:

• Els porxos que quedaven eren aquelles endròmines escandaloses, descurades i perilloses que l’ajuntament no va tindre interès en conservar. Els llevaren en data del 31 d’agost de 1966. Al poc temps feren, al lloc que ocuparen, una basseta menuda amb un grapat de pedres per a solemnitzar l’arribada de les aigues potables. Estavem tan contents que aquella font, aigua que brollava aigua que es perdia sense recuperació. ¡Ja erem rics!. L’època està tractant·se en investigació periodistica que porta el meu gendre Miquel Gonzàlez. Ha revisat tota la documentació necessaria i crec que donarà una ponderada, i alhora visió en perspectiva. Després de tot allò es va urbanitzar la plaça en el govern de Pepe Ivars. Altres mesures, com fer un aparcament d’automòbils soterrani, es pensaren però sembla que és un mal negoci.

• El Bar Carralo va desapareixer com a bar i va perdre l’encant quan el tio Carralo es feu vell i el va traspassar a altres persones. Ja no estaven els pardalets. Fa tres ó quatre anys pensarem aquí en fer un llibre a mena d’enciclopèdia benissera. Totes eixes coses estava previst incloure·les per ordre alfabètic, com articles. De fet li vaig demanar a Joaquim, el fill major, un article. Joaquim el feu, el tinc jo per si un dia la colla s’anima i reprenem aquell intent. No sé, per quan veig un projecte desmesurat i complex. Jo, amb els tres darrers llibres, i altres publicacions en marxa he quedat per complet esgotat. No sé.

• La terrassa de la Societat Cultural, efectivament, ha desaparegut. Crec, (no tinc a ma la data exacta),va ocorre al voltant dels primers anys vuitanta del segle passat. Havia aplegat al poder municipal gent jove, ben preparada i amb “urgències històriques” per fer coses. L’edifici vell de la Cultural era una pura misèria i la Societat no tenia possibilitats de rehabilitar tot l’edifici. Es declarà en ruïna. Entre tots ferem el possible per donar solucions (diligència de préstec en condicions preferencials, plànols adients, captació de nous socis, i, el principal: el conveni amb l’Ajuntament). Els socis acceptaren que la planta baixa i el soterrani serien de la seua propietat. L’Ajuntament habilitaria la primera i segona planta per a Casa de Cultura. S’enderrocà tot l’edifici però previament cada pedra de la façana noble es numerà i s’aixecà plànol acurat. Això ho motivava la necessitat de retornar·la al seue estat primitiu. Fou una mampresa costosa, però molt sensible amb aquell espai. Es va perdre el pati o terrassa, però en canvi es va guanyar en dependencies més amples i modernes. Tothom pensava, (santa inocència), que, enderrocat l’edifici vell, i fet un de nou, també acabarien els antics complexos que han aclaparat sempre la vida de la Cultural. Res d’això: continua amb el seu estat narcotic de sempre. No obstant el poble, i passavolants tenen un bar i cafeteria amb condicions i a preus adients. La biblioteca vella de la Societat rau oblidada en una cambra dels baixos tancada a pany i forrellat en els mateixos pobrissons prestatges que tu be coneixes. Alguns llibres estan al dipòsit municipal de llibres, Entre ells una donació feta per Fernando Cabrera. La biblioteca municipal, no és cap meravella de l’altre món. Passats els moments eufòrics s’ha quedat menuda, amb poca dotació presupostaria i on els bibliotecaris professionals fan el que poden per garantir un bon servei. Òbviament la part política passa d’aquest tema. La biblioteca viu de subvencions i prestecs institucionals. Però… per aplegar a tindre eixes mínimes prestacions abans es donaren altres passos. Per exemple: en data 8-11-1974 (ajuntament de Pepe Ivars, jo de regidor de cultura), aparaularem amb el rector Alcaraz l’arrendament dels baixos del vell edifici de la Caixa d’Estalvis i es creà oficialment (consta en acta) la primera biblioteca publica municipal, dirigida per mi, i posant al seu front a l’actual regidora Josefina Ribes. Les prestacions eren mínimes, però superiors al pobre bagatge de la de la Cultural. D’allí passarem al vell edifici de l’Hospital. Jo ja no estava de regidor. Després estigué una temporada a l’edifici del Seminari Franciscà, i, finalment al lloc actual. Aquí, i una vegada més “unos cardan la lana….”. (en fi, història una mica trista i rasposa per a mi). Està previst un canvi de lloc aprofitant dues cases històriques del casc antic que s’han de restaurar. Això ja son altres qüestions i veurem quan es fa.

• Uff!! (descansem una mica), quanta nostàlgia

• El Cine: Sense que l’edifici haja desaparegut hui és un supermercat. A la planta alta encara vaig veure les cadires i una de les dues màquines. Això va ser fa uns anys quan treballarem per tota la comarca unes recerques al voltant del centenari de l’invent del cine. Jo vaig fer la part de Benissa i després, amb diversos materials d’uns altres llocs publicaren Antoni Reig Pérez i Miquel Crespo Ronda (Beca d’investigació de l’Ajuntament de Dénia. Any 2004), un magnific assaig sobre tots els vells cines de la comarca (però en especial els de Dénia). És un bon, magnific treball. Es pot trobar a la llibreria “Publics” de Dénia o a l’Ajuntament de Dénia. El cine de Benissa va acabar quan aparegué la crisi que originà una pronunciada decadència de totes les sales d’exposició. El vell “Cine Goya” tampoc va poder ressistir l’ensolsida i va acabar com a supermercat.

¿Contenta?. Espere que el fòrum de “Infobenissa” siga per a tu una finestra oberta a la Benissa actual. Eixa és la intenció de la bona gent que s’ocupa de donar·li vida.

Salutacions cordials.