El motivo de mi pregunta era conocer la historia de la casa que mis abuelos compraron en la calle Pare Melchor, posteriormente fue vendida a Paco La Parra que la compró en el año 1975, pero siempre he oido hablar a mi familia de esa casa, del gran patio que tenia, que una señora alemana muy rica la compró a la Familia Ivars... ¿que nos puedes contar? Muchisimas gracias de antemano y recibe un saludo.
Javier
Em plau donar-vos notícia de la pregunta que em feu sobre la casa de Paco La Parra, situada al carrer Pare Melchor de Benissa.
Aquesta important via urbana va iniciar el seu procés d’urbanització a principi del segle XX. Fins l’any 1909 encara era terreny rústic . Era una illa entre el petit nucli de les cases que vorejaven la Plaça i el carrer Sant Sebastià, obert als darrers anys del segle XIX, seguit poc després pel carrer Sant Joan. Eixa porció de terreny formava part dels nomenats Cortons (Quartons). En la Benissa de primers de segle XIX es podia distingir perfectament l’aïllament del convent de franciscans de la resta del centre urbà del poble antic. D’allí fins la Costera de les Cabres (Padre Pedro), no hi havia cap construcció i essent tot terreny conreable que prosseguia i fitava amb l’actual carrer València.
Les obres de la nova Plaça, encetades al voltat de 1880, donen pas, junt amb el terraplenat de la carretera (actual Avinguda País Valencià), a pensar en el traçat del carrer Nou i la senyalització dels límits del carrer Sant Joan. Algunes cases ja començaven a construir-se sobre eixe nou espai. L’actual carrer Pare Melchor no s’obriria fins l’any 1909. En eixe instant els germans Joan i Josep Feliu Valero, descendents dels antics Feliu Rodríguez de la Encina, demanen a l’ajuntament permís per a obrir en els seus terrenys del Cortó un carrer que l’ajuntament precisa es faça sobre una amplària de 37 pams i una longitud , als inicis, de 29 metres. A més s’obliga als promotors a fer les obres de clavegueram. Eixa obra urbanística permetia obrir el primer tram del carrer Sant Nicolau (al límit amb la plaça), el del carrer Vicent Buigues i deixava tall obert per a obrir el carrer Pare Melchor. Tot fa pensar que es construïa sobre el denominat “Palau dels Feliu” i tota la terra que l’envoltava.
L’ambiciós, i millor pla urbanístic efectuat a Benissa en tota la seua història oferia un plantejament modern que trencava amb tot el model antic i reclòs sobre els murs de la Benissa medieval.
A l’altura del cantó de l’actual carrer Pare Melchor amb l’Avinguda del País Valencià començava la prosperitat de la fàbrica de mobles dels germans Ivars, edificada a l’altra vora de la caixa de la carretera. Francesc Ivars, un dels germans, edifica la seua imponent casa, si be no es descarta que amb anterioritat n’edificara una altra (situada front a l’actual Banc de Sabadell). Segurament adquiriria, amb visió de futur, altres solars sobre eixe indret que destinaria a edificar casa als seus hereus. El carrer Pare Melchor, encara en eixe moment sense haver-se construït la totalitat de les cases era conegut amb el nom de Carrer del Sastre.
La creixent importància que aquesta nova via anava adquirint va donada, tant per l’estratègica posició dins del nou pla urbanístic, com per la ubicació de negocis com la primitiva fàbrica de mobles dels Martínez, el denominat Cine del tio Roig (actual pescateria) i els inicis del cine “Salon Doré” edificat per Vicent Sapena. Per altra banda, amb el cantó del carrer Sant Nicolau s’ubicaven les oficines del servei telefònic (arrendat per Pasqual Arlandis) i un inicial dipòsit de venda de petroli.
Junt amb eixes modernes instal·lacions, i seguint el model constructiu imposat per la espectacular casa de Francesc Ivars, se’n construirien altres. Tres d’elles foren obra dels Ivars que es destinaren com a hostatge dels descendents de Francisco. I d’eixa forma foren ocupades pel matrimoni format entre Josefa Ivars i el metge Pedro Crespo, Miguel Ivars i la seua muller Maria Martínez, i la de Luisa Ivars i el seu marit el farmacèutic Matias Luz Lopez. Matias Luz fou un professional molt participatiu en la vida benissera. Es va significar en els primers anys del futbol a Benissa, participant, junt amb Roberto, director del Banc de València, com un inapreciable reforç a l’equip local (U.D.Benissa) en el campionat comarcal de l’any 1934 que va guanyar l’equip benisser. Fou primer tinent d’alcalde de 1955 a 1958 i membre d’associacions emblemàtiques com la Societat Cultural, de la que fou directiu. Sobre 1960 va traspassar la seua farmàcia en traslladar la seua activitat a Benidorm.
La casa que va ocupar, i on tenia la farmàcia, és una de les més generoses de parcel·la i tenia, i encara te, un espai interior enjardinat i de bones proporcions . Pel trasllat de la família Luz-Ivars a Benidorm decidiren vendre la seua propietat. Va ser adquirida per una senyora (que supose era de nacionalitat alemanya), amb alguns problemes de mobilitat que la restaurà adaptant-la a les seues necessitats . No va afectar molt la seua estructura que està quasi intacta respecte del model inicial. La nova propietària no va aplegar a habitar-la, o la va habitar per poc temps, per agreujar-se el seu estat de salut veient-se obligada a retornar al seu país d’origen . Posà l’immoble en venda. Se li oferí a Francisco Ginestar (Paco la Parra) que l’adquirí. Paco feu alguna reforma interior mínima adequant algunes dependències a les seus afeccions personals com ara la música (ubicà els dos pianos i el seu arxiu musical) i un petit taller per a les manualitats d’ebenisteria, a la que era molt afeccionat. La sensibilitat i bon gust de Paco millorà la decoració interior incloent alguns mobles de la primitiva i acreditada fàbrica Ivars.
NOTA: Vos recomane la lectura del meu llibre “Els totals de la població de Benissa” on trobareu tot el referit a urbanisme, població, indústria, comerç, etc. de Benissa.
Voleu deixar un comentari a la notícia?