Benvolgut Joan Josep, donada la seua passió per la toponimia, voldria fer-li un preguntat pel que fa al nostre gentilici. He vist reiteradament en alguns escrits del poble la forma 'benissenc'pero en canvi, en els manuals que he pogut consultar (Lacreu i mes recentment AVL), tots ells opten per la forma 'benisser'. També aquest darrer ha sigut el gentilici proposat per alguns professors de Filologia de la UA. És possible que el mot 'benissenc' siga un fenòmen d'ultracorrecció? Ha pogut recercar aquest vocable en la tradició escrita no molt recent del nostre poble? O és en canvi una forma més genuïna? M'agradaria molt saber la seua opinió sobre l'assumpte.
Gràcies i una salutació cordial.
Tallaferro
Estimat amic: Qui més ha treballat aquest tema és el meu bon amic Jaume Ortolà. Al seu moment en va tramesar tot el que ell entenia sobre el gentilici, i al remat es va decantar per la forma actual, i en sembla que correcta, de BENISSERS. Aquesta és la proposta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la manera en que es veu escrita, per exemple a “La Gran Enciclopedia Catalana”. Forma que també recull la “Gran Enc. de la C.Valenciana”, en contradició a la que feia servir en la primera edició, on posava benisseros.
En sembla que la resposta adient te la podria donar un dels molts filòlegs que ara tenim a Benissa, i a més, en sembla una proposta de treball interessant, i, especialment el buidatge que es podria fer en textos recents o antics.
A mena d’exemple et podria dir, per exemple el material que ara mateix tinc a la vista. Vejam.
La forma BENISSEROS ja està empreda per Martí Gadea en 1906 en el poema “La Roca de la Salve”. En contradicció fra Atanasi Jordà, autor de la lletra de l’Himne a la Puríssima Xiqueta, allà per 1907/8 emprava el terme BENISSERS, forma que tambè solia usar Lluís García Signes, autor de la lletra de l’Himne Oficial de Benissa, però no en la lletra de l’himne que diu BENISENS (segurament per error del tipógraf) per quan molta gent quan el canta sol dir BENISSENCS, terme que sembla el que més fortuna ha fet entre el poble.
Per tant seria un bon treball en article de la revista de festes per a tindre correctament investigat el nostre gentilici, mampresa que no es deuria deixar passar debades
Voleu deixar un comentari a la notícia?