Pregunta: el nom de Senija

En sembla lamentable, i alhora una complicitat per part dels qui, essent més interessats, no responen a eixa falta de sensibilitat. A mi, que no soc cap filòleg, sinò un encuriosit “arreplegador de topònims” en cau l’ànima als peus quan veig als diaris, i de vegades a papers oficials, el maltracte i despreci que ens fan quan amb tota ignorància reboliquen la nostra rica toponimia,o, amb veges tu quina ciència infusa, apliquen el seu dogma inapel·lable. Som aixi d’impossibles. Vejam aquest cas de Senija.

Dels papers de casa nostra jo destaque els que posem Maria José Cardona i jo al nostre llibre “Els noms de lloc de Benissa”. Quan ens referim al topònim SENIJA (el camí de), la primera referència trobada correspon a 1768. Allí diu clarament SENIJA. SENIJOLA, topònim trobat de més antic, ens avisa que en l’any 1598 diu perfectament SENIJOLA, mai SENITJOLA.

Passem ara als erudits i savis. Coromines, sense cap dubte. En la pàgina 104 del VIIè volum del seu “Onomasticon”, exhuma documents de l’any 1258, dit allí Seniga (dièressi damnt la g). En l’any 1609 com a Senija definitivament i com a total normalitat. En la referència etimològica es detura en parlar del seu origen bereber, en ser càbila sedentaria d’aquells. Parla, en tot cas d’una SANITJA menorquina, sense res a veure amb el nostre cas. Altra Saneja, a la Cerdanya. Tampoc res a veure.

Els mapes oficials de la Generalitat expresen clarament la bona ciència filològica i a ningú li passa pel cap canviar el bell nom de SENIJA perquè a algú, en pronunciar eixe topònim, i, per deformació pose una T artificial, anormativa i, per suposat totalment ridícula. Hora seria que a qualsevol provocació d’eixa mena s’aixecara la rotunda veu de la primera autoritat d’eixe benvolgut i germà poble en defensa de la seua singularitat.