Estimat Joan Josep:
Antigament la meua família tenia terrenys als citats pins vers, vora a la nacional 332 i fitant hui en dia amb l'ecoparc. Em podries dir si hi ha notícies de quan va nàixer el nom d'aquesta xicoteta partida i si hi ha constància de la plantació d'aquestos pins, del quals només ne queda un. Encara m'en recorde de xiquet anar-hi a recollir els pinyons per tal de fer més sabroses les pilotes i mandonguilles.
Tens constància de quants pins hi havien?
Gràcies de bestreta.
Vicent del Pi
Lamente dir que no en consta documentalment l’existència del naixement d’aquest topònim. No obstant ja, en els meus temps de funcionari a la Hermandat de Llauradors i Ramaders, allà en la dècada dels anys sixanta, ja coneixia aquest indret per quan sovint es donava com a referència per a altres partides més importants i a l’hora de puntualitzar més acuradament el motiu del document que tenia que fixar la finca o casa per a determinades gestions. Ja en aquells temps els guardes de terme parlaven de que tan sols s’en coneixia un o dos exemplars, però que ells n’havien vist altres més.
La presència d’aquest arbre en el nostre terme és un cas rar, per quan és un arbre que precisa per a crèixer un terreny més sorrenc. Així jo els he vist prou sovint prop de la meua casa d’Utiel, i en llocs on predomina la sorra. Cas tambè els dels pinars de Guardamar i inclùs La Devesa prop de València.Res a dir dels que actualment creixen en una o altra casa del terme. Els han plantat prou recentment i han crescut ajudat per la ma humana que els ha prodigat aigua i adob.
Dit això jo crec que els plantarien en temps de la construcció de la carretera general i el portarien a mena de prova. Si te’n adones a la carretera de Pinos n’hi ha o n’hi havia un. Recorde que Pepet Ferrer, qui fou alcalde de Pinos i guardia municipal en va dir que el plantaren uns peons de carretera per veure si provava.
Lamente no tindre més informació que donar·te.
Voleu deixar un comentari a la notícia?