Pregunta: Familiars de Joan Baptista Basset

Estimat amic,

En primer lloc caldrà que ens situem en l’època. El cas d’Altea correspon a un moment on l’armada anglo-holandesa, seguint el projecte de fer tenalla al bandol borbó, inicia un periple per tota la costa del mediterrani espanyol.Basset trobava problemes entre el comandament per iniciar la revolta en la terra valenciana, que era la seua i on tenia partidaris. En Altea comptava amb mossèn Morales, rector de la parròquia i per Ondara tenia als Gavilà. Res es diu dels de Benissa. Si Josep Vicent Torres Eximeno haguera tingut més ascendent al poble segurament que la història faria referència a nosaltres. La cosa aquí haguera estat facil per als austracistes perquè no tenint els camperols, com en altres parts, problemes amb els arrendadors (aquí la terra es portava practicament per les families importants), segurament haveren seguit el que dirien els Ivars del Povil, els Feliu, etc.No fou eixe el cas i res aportem a eixe moment històric.Benisa i Xàvia foren borbòniques. Xaló fou austracista, com Dénia. La presencia de l’armada a Altea troba una lleu ressistència per part dels Thous, alcaid del castell, però al remat es soluciona el petit conflicte, però no es pensa en aixecar allí la revolta. Dénia era lloc perfecte, perquè entre altres coses ja havien els partidaris austracistes aplanat prou l’arribada de Basset. Josep Vicent Torres Eximeno treballa l’assumpte per València, pren allí possicions favorables i prepara la vinguda de Basset. Després actua amb el terç valencià de la Mare de Déu dels Dessamparats defensant Barcelona. Allí és ferit i fet pressoner fins 1925 acompanyant, segurament, a Basset en les seues presons.

Que siga benisser jo no estic gens segur. No l’he trobat en les meus recerques genealògiques. El seu pare si que seria, però al casar amb una Eximeno, i fer·se la boda segurament a València no tenim constancia al nostre Arxiu parroquial.En fonamente en la meua hipòtesi d’ascendència benissera per quan en l’executòria de noblesa que presenta en 1792 Josep Torres Eximeno, intenta remuntar la seua ascendència. Abandona voluntariament el seu cognom (que era Abargues-Sala) i el Rei d’Armes que fa l’arbre fa autèntiques “virgueries” seguint, segurament, el més ennoblit camí dels Feliu (la seua muller era d’eixa branca). Estic segur que, davant la pobresa de fets d’armes dels Avargues seria més vistosa la dels Feliu. Aquests entren a unir·se amb els Torres a partir del matrimoni entre Lluís Joan Torres Vives i Caterina Feliu, a darrers del segle XVII.Efectivament que demanant la prova de noblesa davant d’un borbó, necessitat en eixe moment de diners per fer la guerra a la França revolucionaria, i en defensa dels seus parents borbons francesos, era una temeritat parlar d’un ascendent austracista. Ara be,en un document d’eixa genealogia es fa constar que Josep Vicent Torres Eximeno va crear un vincle (Mayorazgo) a favor de les seus filles monges sor maria Micaela i sor Maria Josepa Torres Bonilla, amb horts i cases a València. No es diu res de Benissa. Aquell testament es va fer en la cort de l’emperador a Austria, prova de que el nostre heroi morí segurament a Viena. En els documents que cite, havent desaparegutl’ascendència familiar de Torres Eximeno, el nostre Josep Abargues (ara Torres) pledeja per demanar el vincle i els bens que per dret consanguini li corresponen, que al final li son concedits juntament amb el titol d’hidalguia.

El tema és molt interessant i mereix un estudi a fons per veure l’ascendència benissera de Josep Vicent Torres Eximeno. El divendres de la passada setmana vaig assistir amb els meus companys de directiva de l’Institut d’Estudis de la Maria Alta a una reunió per a preparar el pròxim monogràfic de la revista “Aguaits”. Assistia la catedràtica Carme Pérez Aparicio, especialista en la Guerra de Successió, perquè la revista va a tractar sobre tot el relacionat en eixa guerra a la nostra comarca, i en commemoració de la batalla d’Almansa. Es va parlar d’un congrès, però al remat es va rebutjar pel costós. Si que es faran conferències a diversos pobles. Seria interessant que la nostra Regidora de Cultura, amb la sensibilitat que la caracteritza, s’interessara per aquestes coses i demanara fer·ne una a Benissa. Tambè seria oportú per a que els jovens historiadors que van eixint a Benissa treballaren aquesta figura del Torres Eximeno tan plena de matissos i tan emblemàtica en molts aspectes.

Actualització: nova resposta

Repassat una data de la meua resposta observe un error. No és 1925, correspon ser 1725. Aprofite per afegir unes altres observacions.

Recorde haver llegit fa molts anys una Història de València de Martínez Orozco. Allí, sense cap fonament, diu que Benissa va ser addicta als borbons , i, que aquests li atorgaren alguns privilegis. Els pobles de La Marina tingueren un comportament desigual. Això o corrobora Antoni Espinós i Fernando Polo (“Xabia. Aportaciones históricas a una villa marinera”)quan dona cita deguda a Heny Kamen: ” …no es poden presentar explicacions globals hem d’examinar cada cas dins del seu context local…era una crisi de l’interior de la societat valenciana més que una crisi externa que influeix sobre el país”. Això explica que Xàbia s’opose a Dénia per qüestions de reinvidicacions històriques nascudes de quan aquesta pertanyia a la jurisdicció de Dénia.

Marcelino Gutierrez del Caño (Monografia histórica de la villa de Altea) diu que en 1706 “Finalizaba el año 1706 cuando el general insurrecto Juan Bautista Basset se apoderó del castillo de Alicante y se alzó Jijona por Carlos III…Játiva cayó en poder de Asfeld el 25 de abril del año siguiente; cuatro meses después intimó el general de Felipe V, conde Malión, se rindiera Alcoy, pero pronto supo dicha plaza le mandaba Bonet desde Benissa los socorros que había solicitado”. De Gutierrez del Caño jo no posaria la ma en el foc. El seu relat de l’episodi de la Guerra de Succesió és parcialment borbònic. No sé si Martínez Orozco, alteà, beuria d’aquelles fonts. Això és l’unic que trobe referit a Benissa.

De resultes de la Guerra si que es nota a Benissa alguna que altra presència de cognoms forasters anys posteriors al que ens referim del nucli central de la Guerra. Un que altres soldat, algun tambor de guerra, etc. Crec que d’això he parlat en algun moment en la “Història de la Parròquia de Benissa.”

Pot ser que algún dia ens animem a treballar sobre Torres Eximeno. No sé, cada vegada “l’eixorquia és tenaç i el forment estantís”, tal com dia aquell poeta, al menys en el que en el meu ànim i forces pertoca.