Pregunta: la casa dels Feliu

Primer que tot corregir la denominació del topònim. La casa dels Feliu està ubicada al Pla dels Molins. La documentació utilitzada per a fer el llibre “Els noms de lloc de Benissa” ens dona la referència topogràfica del sol que ocupa la casa. El Planet de Feliu és el lloc que hui ocupen els xalets del Sr. Capò, el Sr., Soliveres i altres veïns. Eixos antics bancals fitaven amb Núsols, Sant Antoni, Orxelles, La Perereta i el Pla dels Molins. El Pla dels Molins és l’extensió que arrenca des de la pujadeta que naix de la cruïlla primera amb la carretera de Xaló i agrupa els terrenys de la casa de Donya Maria els dos grans bancals de l’altre costat de la carretera, ma casa, les dos de dalt, l’actual finca dels Molins (Cooperativa el Retorno), la casa dels Feliu i la “Finca roja” del carrer Joan de Joans.

La casa que en comentes ja estaria construida en l’any 1891 perquè figura en un “trobo” de Joaquim Martí Gadea (Ensisam de totes herbes) publicat a València a l’obrador de Josep Canales Romà. Comença dient així “..Casa Feliu de Benissa/tota de pedra picada”. La cançó, cite de memòria, és un recurs poètic del famós rector de Senija per a descriure tots els pobles de la comarca. D’això s’en fa ressò Sanchis Guarner en un llarg article de la Revista de Filologia de la Facultat de València, allà cap als anys sixanta del segle XX.

Als naturals del temps de l’edificació de la casa els deguera causar un gran impacte en veure la magnitut i els bons materials emprats en la seua construcció.La conformen tres cosos. En el primer hi han dos rebedors,menjador i cambres per al servei. Una escala principal al mig de casa dona pas a les cambres superiors destinades a dormitoris. Una cambra amb compartiments forma el darrer pis. A sota hi ha un celler que fou important en el seu dia perquè jo he vist en un “Anuario de la vid” de l’any 1945 l’anunci de la casa Feliu com a elaboradora de vins de qualitat. Al costat d’eixa dependència està la casa del caser,el cup i els amplis corrals. Gaudia també d’una era molt gran, hui ocupada per les cases de pisos del carrer mossèn Francisco Cabrera. Vorejant l’era hi havien dependències per al servei de casa que incloien un taller de fusta. Jo encara vaig veure allí el forn d’escaldar i un atifell molt enginyós que servia per terraplenar bancals i fer.ne un de dos. Allò l’arrosegaven dues cavalleries.

La casa fou construida per Joaquim Feliu Rodrígues de la Encina. El cognom de la Encina fou tractat per Jaume Pastor Fluixà en un article que li vaig demanar fa anys per a la revista de festes de Benissa. Segons vaig escoltar de menut a casa (la nostra familia té membres Feliu) la casa es va fer a instancies de la muller de Joaquim perquè aquest estava malaltís dels pulmons i els metges recomanaven aires sans. Això no o podia trobar al casalot del carrer de la Puríssima (al costat del fonr de Bolufer). Hi ha una curiosa anècdota que narra que el senyoret Joaquim i un dels Ginesos fusters de Benissa anaren a comrpar la fusta de la casa a València. Joaquim es proposà adquirir de franc la fusta jugant·se-la al “monte” amb el fabricant. Va guanyar l’aposta.

En l’actualitat en sembla que està prou ben conservada. Pertany als Ortenbach-Cerezo, que crec son cinc germans. Tan sols està habitada un parell de setmanes a l’estiu. Allí morí la baronesa de Bugete que passava llargues temporades a Benissa i que estimava molt eixa casa. Està plena de llegendes que conten les vides del Burro de Oro, de Tana, etc. És casi com una mena de “Bearn” benisser . La seua situació permetia veure des d’allí l’altra casa de Calp, coneguda per “La casanova”