Pregunta: la Finca del Coronel

Supose que vostè en pregunta per un topònim rural. Si és eixa la seua pregunta en plau comunicar·li que si que existeix. Quan vaig fer treballs de camp per al llibre fet amb Maria José Cardona, vaig observar en un parcel·lari el nom de “Terra del Coronel”. Els antics guardes de terme de Benissa no el coneixien, però a l’hora de fer revisió més actual dels topònims un pràctic d’aquell lloc en va confirmar que els de la partida denominaven a aquell tros de terra indistintament com “Terra del Coronel” o “Casa del Coronel”. Això és cert i confirma la bona feina d’actualització que van fer els jovens tècnics de l’Ajuntament de Benissa que es preocuparen de documentar correctament tant la grafia com l’ubicació dels topònims. Al llibre que li esmente, i que presentarem al públic aquest divendres dia 9 de juny, a les 9 de la nit, a la Seu Universitària de Benissa, el pot trobar vostè al plànol II i a les coordenades 8-C. Està molt prop del terme de Calp i entre el tram final del barranc del Quisi i Terra Terç, en una punta de vela del terme benisser que entra al de Calp.

El nom de Coronel no correspon a que el propietari fora un grau militar. Si que ho era un cosí seu (Francesc Baidal Ivars) comandant d’infanteria que exercí la seua professió en Castelló de la Plana i a València. El nostre comandant era una persona il·lustrada i amb un bon estil literari. Conreava en el seu temps d’estada a València els cercles culturals seguint la tradició d’eixe moment, molt en el tipus del Baró de Terrateig o en el de Gascón Pelegrí, tots ells militars i amics de la cultura. Li conec un bon article en la revista de festes de Benissa de l’any de la Coronació. A Benissa té un topònim a la partida d’Almatimi (Caseta del Comandant). La meua memòria física d’aquesta persona és infantil i quan venia a festes i li agradava posar·se l’uniforme i acompanyar a les autoritats civils a missa.

Parent d’aquest comandant, crec que cosí germà, era Vicent Baidal. Aquest era un personatge singular. Era fadrí. Jo el recorde com un home alt, prim i calb, amb barba de dies.Semblava un apòstol. Visitava ma casa, simplement per xerrar amb mon pare. Les seues visites eren a unes hores inusuals, com ara les onze de la nit, si estàvem al poble, o la una de la matinada si erem a la casa del Pla dels Molins a l’estiu. Sempre portava un obsequi, tambè molt particular. Unes vegades un manoll de fenoll per a fer rotllets d’anís, un raïm que dia no coneixia cap mena d’adob (ell dia raïm albar)o tres, i, úniques figues tardanes. La conversa gaudia d’unes expressions i vocabulari antic i de gran força. Estava al dia de coneixements que no sé d’on els podria adquirir. Segons els guardes de terme que sovint passaven per sa casa de servei comentàven que el riurau de casa el tenia ple de papers possats a assecar i que després els guardava en munts. Li servien els primers sacs de cement, que eren de paper fort, per folrar l’aigüera que portava les aigues al seu pou. Dia que així no esquarterava la terra. La terra, que en tenia molta, i sembla que bona, l’adobava fent un “compost” de la seua invenció i que després ruixava amb el seu propi orí. Semblaria, segurament, als coneguts per molts camperols com “fer un formiguer”, perqué a més la terra la torrava emprant una gran paella. Proveia de família rica. Els Baidals o eren. Ell ambé o era, almenys de patrimoni. Havia estat parent de mossèn Francesc Baidal, rector de Benissa.
A Baidal l’anomenaven “El Coronel” per a distingir·lo del seu cosí el Comandant. A mi en sembla un personatge interessant i , no sé si un pioner de l’ecologisme. Morí allà en la seua casa, solitari, com sempre havia viscut, i, segons el facultatiu que certificà la mort, d’un procés colèric, malaltia que, per al temps de la seua mort ja havia deixat de ser el gran flagell epidèmic d’altres temps.