Pregunta: la història de Correus a Benissa

Les dependències actuals del servei de correus a Benissa han tingut altres localitzacions.

En la meua infància estaven ubicades al carrer Sant Pere al mateix lloc que està actualment la Gestòria López. En aquell temps estaven al seu front uns admirables dependents, funcionaris abnegats i disposats sempre a servir a la gent. El cap de servei era Don José Maria Prats. El senyor Prats era una persona molt culta que tenia la carrera de filosofia i lletres. La seua senyora era oriunda d’Altea (Nieves Planells). Formàven una parella molt romàntica. No tenien fills i s’estimaven com dos jovens enamorats. El senyor Prats va passar a un alt càrrec a l’administració d’Alacant i per la vesprada tenia gust de donar classes a l’Escola de Comerç, llavors molt prestigiosa. Junt amb ell estava d’auxiliar el recordat Jaume Colomer. Del repartiment de les cartes per al camp estava el pare del conegut Pepin Flores i de la part del poble Vicent Colomer.

D’allí la oficina va passar a un pis alt del carrer de la Palmera (als baixos està eixa dependència actual tan freda i tan poc amable). Canviaren novament al carrer Pare Melxor. Allí augmentaren els seus efectius i finalment estàn al lloc actual. Això en quant a la meua memòria personal.

Segurament abans estigueren als baixos de l’actual Sala del Consell (la Llotja). Abans de que fèren la restauració encara es podia veure la bústia.El servei de correus, tal i com el coneguem, es va imposar estatalment en 1849, amb la necessitat de posar el franqueig. La recepció de les “saques” es feia mitjançant el servei normal de les diligències. Madoz diu que a Benissa (1845) es rebia d’Alacant o de València 3 vegades per setmana pel mateix vehicle que servia també de transport humà. Abans de que els furgons del servei s’encarreguen de la distribució es tenia que fer us del ferrocarril. Descarregat a l’estació de Benissa (per cert amb mitja saca n’hi havia prou) es portava al poble pel servei de taxi que normalment feia Pere Joan Frau (El Viudo). Si be havia d’arribar pel matí de vegades s’endarreria perquè el tren, quan plovia, tenia problemes per remuntar la costa des de el pont de Ferrandet al Pla de les Vinyes. Fins l’establiment oficialment per l’Estat d’una oficina en condicions el servei era executat per una persona a qui pagava l’ajuntament, o al menys col·laborava en el seu sosteniment.

El capità Cabrera es queixava en 1904 de que els originals per a la imprempta que havia deixat en poder del servei a Benissa havien desaparegut. Ell dia que quan els seus entrarien a l’Ajuntament posarien a una persona de confiança. Era molt rar franquejar les cartes directament a les oficines de correus. Això es feia als estancs, tal com hui encara es fa. Els dos estancs tenien una bústia menuda que al final del matí buidava el carter urbà. No tinc constància exacta del nomenament oficial per l’Estat de funcionari per a Benissa. Si el tinc del servei de telegrafos (maig de 1902).

Salutacions cordials.