Pregunta: la Unió de Benissa

L’aparició d’aquesta històrica companyia de transports per carretera cal enmarcar·la quan el trànsit rodat per camins es civilitza. Qualsevol escriptor del segle XIX del tipus de literatura de viatges, com ara Sebastian de Miñano o José Castelló, descriuen la pèssima situació dels camins al seu pas per Benissa.El viatge cap a València es fa, poc més o menys passablement, però a Alacant el barranc del Mascarat és un pas temible. Per franquejar el barranc es feia per camins arrapats a la vertent dels tallats del penya-segat amb greu perill, i per eixa circumstància era aconsellable que els passatgers baixaren del vehicle, mentre aquest era reforçat amb un parell més de cavalls. A un extrem i altre del barranc hi havien dues postes per guardar els cavalls de tir i reforç. En l’any 1867 comencen les obres de la carretera, dita en aquell temps “d’Alacant a Silla”. Un greu temporal de pluja fa malbé els terraplens afectant al tram de Benissa en els punts de Cocentari, la Venta de la Xata, el Tros del Pinar i la Costera de la Joana.En l’any 1887 ja estan construits els túnels però no així la carretera en eixe punt. Fer la travessa per allí continua essent perillosa. Es constanta un accident del cotxe correu amb la mort del postilló. Cal esmentar que el cotxe correu mantenia una velocitat superior al transport habitual fet emprant una tartana de dos animals.

El transports de viatgers continua essent incòmode cap Alacant, millorant el de València, d’aquí la tradicional tendència dels benissers a preferir establir llaços d’afecte més cap a València que no a Alacant.Tan sols intensifiquem el nostre contacte amb Alacant quan aquesta, consolidada la seua situació de capital de província, i, amb el traçat de la línia del ferrocarril de La Marina fa més atractiu el visitar·la.

L’us d’automòbil com a mitjà estable de viatgers no sembla tindre molts adeptes. La pròpia guia “Bailly-Baillière”, de l’any 1922 indica que la vila de Benissa té un esmerat servei de carruatges del poble fins l’estació del tren. En eixe sentit es manifesta també, Elias Tormo (1921) en la seua guia “Levante”. L’ofici de conductor de tartana tenia a Benissa a varios professionals. El capità Cabrera, en una festa de bous feta a Benissa en 1903, descriu la correguda on actua un tal “Dieguin el Tartanero”. Els Pineda de Bellita son tambè coneguts com “Tartaneros”. Jo mateix tinc dues enormes fotografies de galeria que presideixen una cambra de ma casa, on estan representats els meus avis Porcellanes i Feliu on darrere està l’etiqueta pegada de “Ordinario Bertomeu. Benisa-Valencia”, d’aquí que era coneguda l’existència de professionals del transport de persones i mercaderies.

Dit això ja tenim ubicada la carretera al seu pas per Benissa amb un servei de viatgers a cavall que fan el trajecte a l’estació del tren a Verger, per anar a València, i a l’estació de Benissa per anar a Alacant. L’automòbil no el coneixem fins 1922 quan apareix una matrícula industrial a nom de Fernando Mut Llompart amb un camió de mitjana potència de 20 cavalls.El servei estable amb viatgers el comença Manel Vicente Ivars (Manolo el Pablanquer)seguint el model establert en Dènia pels germans Frau Gosp (Els Viudo) i Lluís Villó (El Xiulante). Aquests dos darrers també acudeixen a Benissa a competir amb “El Pablanquer”, unint·se també en la competència el teuledí Ramiro Ruano. La competència és terrible i amb un munt d’anècdotes com estar a càrrec dels concessionaris el pagament del cafè de primer hora del matí, o el tabac, etc. El servei amb automòbil té molt d’èxit perquè permet als benissers que anaven a treballar al port d’Altea fer el viatge amb menys temps que el que oferia el tren.

La situació de competència es feia tan dura com perillosa perquè els primitius xofers anaven sempre amb pressa. En 1924 consideren tots els competidors que allò no té sentit i decideixen unir·se formant la societat amb accions de 500 pessetes cada una i reforçant la flota amb un “Ford T” de 12 seients que fa la línia Benissa-Dénia-El Verger.

En l’any 1928 entra a formar part de la companyia un accionista de Cocentaina conegut per Francesc Miralles. Allò fou providèncial perquè la companyia funcionava a bots. El nou accionista proposa unir Benissa directament amb València i per a fer eixe viatge s’adquireixen dos moderns autobusos “Dion y Bolton”. Aquests automòbils disposavenb també de “toldilla” de lona a la baca que permetia allotjar més viatgers. El viatge enllaçant Valènca amb Alacant no es farà fins 1929 quan s’adquereixen 8 vehicles (Chevrolet, Dion-Bolton i un GMG.). El viatge a Alacant costava de fer tres hores perquè s’havia de fer una espera a La Vila per arreplegar els viatgers de la part interior. Els viatgers de València a Alacant havien de transbordar a un altre vehicle a Benissa perquè no es podia afermar que poguera ressistir un automòbil com aquells un trajecte tan llarg.

En l’any 1932 entra a la societat Salvador Ferrando, moment en que es fa el garatge al costat del Grup Escolar Pare Melxor. Aquell establiment està regit per experts mecànics benissers com Xoxim “Coca”, Àngel Borrel, Toni Vila i Peret de “Santa Anna”. Milloren tambè les coses de l’administració entrant de gerent el mestre Don Anacleto Rosselló ajudat per Secundino Ripoll. Conductors del moment son Tonet Ivars i Pere “El Murciano”. Tantmateix es compren nous autobusos com els flamants “Hispano.Suissos” i els “Delahie” marques considerades en aquells temps com autèntiques joies de la mecànica.

En el periode la Guerra Civil de 1936 la companyia és regida per un Consell d’Administració dels propis treballadors. Després de la guerra civil torna a l’estat primer continuant al front de l’administració Don Anacleto i el Sr. Ripoll. Eixe moment és molt dur per les restriccions de combustible i la manca de repostos. El viatge, a partir del Molinell, i camí de València, es feia utilitzant el gasogen que elaboraven dos enormes dipossits ubicats a la part de darrere dels vehicles. Això espatllava continuament els motors fent suar als mecàncis benissers arreglant una i altra vegada la mecànica.

En el deceni 1950-1960 augmenta la flota alhora que es milloren les dependències de València (carrer Xàtiva) i Alacant (carrer Itàlia). La companyia compra uns magnífics “Leyland Tiger” i els nous models del “Pegaso”. En eixe temps adquireix les línies de les firmes “La Callosina”, “La Gandiense” i l’Almeria-València “Alba”, tal com havia fet en 1934 establint un conveni amb “La Albaterense” fent un servei cap a Múrcia.

En 1977 la companyia comptava amb 60 vehicles i essent segurament els moments més explendents. Fins el seu progressiu declinar i desaparició que va començar quan va perdre el nom original de “La Union de Benisa, S.L.” pel de “Ubesa”, i passant l’adminsitració general de Benissa a Alacant, i, després a València.

La companyia va servir per a que Benissa ixqueren experts mecànics i conductors. Dels primers ja els hem nomenat, i dels segons, parlarem de Pere “Marroquilla”, “Pedro Ivars “Perot”, Toni “Pollastre”, Paco Bisquert, Enrique “Resumen”, Pere “Bandera”, Pepe “Gerra”, com també de “Margall”, el tio Paco Miralles, o dels cobradors “Xalefa”,Ramonet de Justo, el tio Quico “Felix”, Ripoll, Juanito “El senijero”, Sivera, Panxot i tants altres que sento no recordar.

La companyia ha tingut, per fortuna, pocs accidents. El més greu fou cap a 1943 quan un autobus va xocar de front amb un camió militar portugués a una perillosa baixada, del sempre temible Barranc d’Aigües. Els dous automòbils caigueren al barranc amb el resultat de quasi més de deu morts. Altre (1954) va tindre lloc a la Garganta de Gata en caure l’autobus del pont i en una rebolta pronunciada. Aquí va morir un viatger (“Corona” de Teulada, pare de Lina). Entre els passatgers anava un metge que va assistir als ferits més greus, que per fortuna no foren molts. La victima mortal anava, crec, dalt la vaca. Un altre va tindre lloc dins de Benissa en traure un viatger el bras imprudentment quan passava un camió. L’assistí immediatament el metge benisser Don Antonio Feliu. Crec que va salvar la vida.

…I d’acord amb el comunicant “Tombaturons” en que l’Ajuntament de Benissa podria dedicar un carrer a una societat mercantil que tant ha fet per propagar el nom de Benissa. A veure si algú porta la proposta a un ple.