Pregunta: les ruiades

Les informacions sobre les que treballe eixe tema corresponen a les medicions que s’han venint fent a l’observatori dels pares franciscans. Ells comencen a partir de l’any 1910.

Abans d’eixe periode les noticies son les que es poden obtenir per diverses fonts. Hi ha constancia d’una terrible tempesta originada a darrers del segle XIX, i que done compte al meu llibre “Pinos, una comunitat humana a la serra de Bèrnia”. Però aquella fou turmenta de granís. Abans d’eixa n’hi hagué un altra al voltant de 1890 que va fer molta destrossa en les construccions que tenien que suportar la via del trenent de La Marina. Però el més significat d’eixos moments son les secades, que eren molt dures i perllongades. Tot l’arranc del segle és de secada, i les precipitacions anuals no passaven dels 500/600 litres, per quan es va aplegar a dir als tractats de geografia, en l’apartat que ens correspon als benissers, que la mitjana anual era de 650 litres. D’aquesta forma la gran riuada del Túria, a València, de l’any 1957 a nosaltres ens corresponen en tot l’any 836 litres, dels quals 280 es produeixen a octubre.Un altre any plovedor, o fou el 1991 amb 1067 litres caiguts durant tot l’any. La ploguda actual és, per tant històrica.

El que ocorre és que canviat el nostre mode de vida que ha abandonat l’agricultura, les notícies de les malifetes no tenen l’impacte que abans tenia una gran ploguda que fera malbé els margens o altres espais agraris. La d’ara ha fet prou de mal. No és res estrany el passat a Calp, on vesa aigues el barranc del Quisi ajuntat al darrer tram amb el del Conquet (dit també del Pou Roig). No he vist la magnititut de la tragedia en viu, però crec que essent, com així és l’espai de les Salines veïnes el seu vessador natural les aigües han anat per on anirien les antigues barrancades de les que no tenim cap noticia antiga.