Pregunta: Mossén Martí Gadea

Mossèn Joaquim Martí Gadea era natural de Balones (1837). Era prevere i exercí la cura d’ànimes a Casinos, Senija, Pedreguer, Anna i finalment a Mislata, on morí en l’any 1920. Està reconegut com un bon folklorista i pertany al moviment literari de la Renaixença Valenciana (pobre reflex del que passà a Catalunya).

En la seua estada a Senija, que calcule al voltant de 1870, recollí materials del costumari que desprès els publicà en les seues obres més celebrades. En “Trossos i mossos” (editada en l’any 1906) està inclosa la poesia dedicada a la Roca de la Salve, com tambè els goigs a la Puríssima i els de la festa de Gràcia a Senija. Aquest llibret fou durant molts anys objecte de mitològic record entre la gent de per aquí,-no es trobava ni es sabia res del seu contingut-. Es suposava, ignorància de tots, que recollia la història dels nostres pobles. El llibre fou objecte de molta fantasia.

En l’any 1981 aparegué el millor estudi que sobre la vida i obra de mossèn Joaquim Martí Gadea s’ha fet fins al moment. És obra d’Adolf Domíngues Moltó, i s’aprofità l’esdeveniment per acompanyar al seu estudi l’obra pòstuma del mossèn (Tipos d’espardenya i sabata). Els dos exemplars corresponen als números de registre 81 i 82 de la colecció de llibres publicada per la desapareguda Caixa d’Estalvis Provincial d’Alacant.

Poc després, en l’any 1994 tinguerem la bona noticia de la publicació de “Trossos i mossos” pel servei de reprografia de la valenciana llibreria “París-València”, així com el famós “Ensisam de totes herbes”, tambè a cura d’aquesta llibreria. Amb eixes publicacions ja teniem a l’abast un material que era objecte cobejat i carn de llibreria de vell. Notes de la seus biografia estan a la Gran Enciclopedia Catalana i tambè a la Valenciana.

La seua estada a Senija fou fructífera. Enllestí un índex del bateig de moriscs que ha servit per a que es pogueren fer posteriorment treballs de toponimia i de genealogia. Coromines el va conèixer. Jo l’he treballat tambè. He vist tambè a mossèn Joaquim en alguns registres de la parròquia de Benissa, i en especial en el llibre de Racional, apareix rebent porcions per la seua presència a soterrars, festes, etc.

Ens deixà als benissers la composició dels “Goigs a la Puríssima Xiqueta” que jo he publicat novament a l’obrador de Gironès en aquest mes d’abril en paper fil i luxòs en edició de 300 exemplars. La poesia de la Roca de la Salve ha estat recollida pel Pare Manuel Fabregat en la seua obra “Benisa y su patrona la Purísima Chiqueta”. Eixe material serví sempre d’inspiració a molts predicadors en el sofert paper de predicar el sermó del dia dels Riberers, com tambè a més d’un treball de llibre de festes.